Jaume Dalmau i Llibre: una referència del poble que va “construir” la Calella ciutat

L’exalcalde Jaume Dalmau en un acte popular. (Foto: APHIC)

Jaume Dalmau i Llibre va néixer el 1883 en una família de prestigi a Calella, fill del fabricant de gènere de punt Jaume Dalmau. A la fàbrica Prat i Dalmau va donar les seves primeres passes al món industrial i les va continuar fins i tot després de la venda a la firma Vilaró-Llobet. Però a Dalmau fill, casat amb la barcelonina Mercè González i pare de cinc filles i un fill, se’l coneix molt més enllà del sector tèxtil, ja que va guanyar-se el prestigi per sí mateix convertint-se en referència calellenca pels seus valors personals i per una obra destacada a nivell polític i social.

L’alcalde del creixement

Tot i que l’estrena de Dalmau a l’alcaldia va ser l’any 1923, la seva etapa més recordada és el mandat entre 1925 i 1930. En plena dictadura de Miguel Primo de Rivera, Calella va viure moments de dubte, però també va assolir avenços decisius i una evolució que la va canviar per sempre.

La millora més evident és l’aconseguida el 14 de març del 1925, quan el rei Alfons XIII li va atorgar el títol de Ciutat. A més de ser un gran nucli fabril, la població superava ja els 5.000 habitants, fets que el batlle Narcís Baronet i Coll, juntament amb el capellà Carles Salicrú, van fer valer per obtenir la denominació oficial.

Però després de la seva certificació, i amb el retorn de Dalmau al consistori, es va decidir que la fita no només s’havia de quedar sobre el paper, i va començar una transformació urbanística profunda que va consolidar les bases de la Calella actual. En aquells anys, es van finalitzar projectes de governs anteriors, però també es van desenvolupar serveis, obres i equipaments que avui encara perduren.

Dalmau, conservador moderat, va saber treure partit d’un ecosistema polític, econòmic i social que afavoria l’interès comú. I és que Calella era inquieta en moviments socials i culturals i també gaudia d’una fortalesa econòmica que deixava marge per tirar endavant molts projectes. Malgrat un context favorable, la seva actuació personal també s’anava destacant, ja que era elogiada per ciutadans de classes i ideologies molt diverses.

La dupla Dalmau-Martorell

La trajectòria i l‘obra de Jaume Dalmau no es poden entendre sense Jeroni Martorell. Nascut a Barcelona però amb arrels calellenques per part de pare, es fa formar sota l’ala de grans arquitectes modernistes com Josep Puig i Cadafalch, però també va beure de corrents noucentistes i clàssiques. A banda dels seus càrrecs, creacions, restauracions i treballs de conservació arreu de Catalunya, també és molt reconeguda la seva tasca com a arquitecte municipal, primer a Granollers i després a Calella, on va iniciar-se el 1925 i on va exercir fins a la seva mort, el 1951.

Durant l’etapa en què alcalde i arquitecte van coincidir a l’Ajuntament, el mapa de la ciutat va canviar per complet. No només es va dur a terme la pavimentació de diversos carrers o la finalització de la xarxa de clavegueram, sinó que de l’impuls de Dalmau i la mà de Martorell van néixer construccions públiques d’especial rellevància, com l’edifici dels mestres del Grup Escolar, la biblioteca Costa i Fornaguera -l’antiga biblioteca situada a la carretera N-II, al costat de l’escola bressol-, l’escorxador i el mercat municipal amb les seves corresponents Torres de l’aigua, la balustrada modernista del Passeig Manuel Puigvert amb el seu enllumenat i el Parc Dalmau.

Interior de l’antiga biblioteca Costa i Fornaguera. (Foto: Calella Film Office)

Aquestes obres estan protegides com a Béns Culturals d’Interès Local, i juntament amb encàrrecs privats de Martorell com Can Dalmau o Can Marré, formen part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de Calella. En aquella època, a més, el poder i la riquesa dels industrials van afavorir el desenvolupament d’obres privades, com la finalització de la Fàbrica Llobet-Guri, la construcció del Teatre Orfeó Calellenc o la inauguració del servei de Telègrafs Moderns.

Homenatges a Jaume Dalmau

El final abrupte de la dictadura de Primo de Rivera va acabar amb el mandat de Jaume Dalmau, que malgrat tot, va viure una darrera aventura a l’Ajuntament. Després de la guerra civil espanyola, al 1939 se’l va tornar a nomenar batlle dins d’una comissió gestora, però la seva integritat va provocar que fos cessat a finals d’any. Diverses fonts expliquen que l’alcalde no es deixava manipular i no estava per venjances, i la seva compassió pels vençuts al conflicte el va apartar de la vida política acostant-lo encara més als ciutadans.

L’estima de Calella a Jaume Dalmau i Llibre queda patent a l’evolució històrica del parc que encara avui porta el seu nom. A finals dels anys 20, ell mateix va gestionar la compra per part del consistori de la finca Can Pelayo-Els Pins. No era una decisió aïllada, ja que, juntament amb Jeroni Martorell, s’havia planejat que aquestes 10 hectàrees de terreny boscós es convertirien en un parc municipal, una infraestructura pròpia d’una ciutat moderna per fer honor al títol recent obtingut.

L’exalcalde està representat amb una escultura al parc batejat amb el seu nom. (Foto: CalellaCOM)

L’any 1955, un acord municipal va decidir que el parc passaria a anomenar-se Parc Dalmau, un homenatge pòstum que no seria l’últim. A finals de setembre del 1975 el Grup Pa, Vi i Moltó hi va col·locar un bust de bronze recordant la seva figura, amb el seu nom inscrit al costat dels anys en què va dirigir Calella. L’extinta revista l’Estela el recordava després de la seva mort el 21 de setembre de 1946 com un “prestigiós industrial, ex-alcalde i persona de gran relleu a la societat”, incidint en què els actes funeraris van suposar “una sentidíssima manifestació de dol a la qual es van sumar totes les classes socials”.