Joan Roig Carbó: el “Nan del flabiol”, un músic conegut a totes les festes de la comarca
El Gegantó del Nan del Flabiol va sortir per primera vegada amb la Colla de Gegants de Calella l’any 2015. La figura, construïda per Toni Mujal, representa un personatge que, en les cercaviles de principis del segle XX, acompanyava tot sol a la colla gegantera tocant el flabiol.
Aquell home, tan característic per l’instrument de vent i la seva fisonomia, es deia Joan Roig Carbó, més conegut a tota la comarca com el “Nan del flabiol”: Nan com a diminutiu de Joan i del flabiol pel seu inseparable instrument.
Un pagès sense formació musical conegut a tota la comarca
Joan Roig va néixer l’any 1873 a Tordera. Era pagès i durant la seva vida va residir a diverses masies de la zona, a Can Burgada i a Can Nan.
Cap a l’any 1910, es va traslladar a Calella, on va començar a treballar en una fàbrica de capses de cartró. La seva gran passió era la música i, tot i que no tenia cap formació, va guanyar popularitat a tota la comarca gràcies al seu paper com a músic de festes. Va recórrer els pobles de la comarca, des de Badalona fins a Blanes, animant ballades de bastons i caramelles; sempre acompanyat del seu inseparable flabiol i, més endavant, el bombó o tamborí, també representat en el gegantó calellenc.
Un dels aspectes més destacats de la seva manera de tocar era l’ús del flabiol a dues mans, una tècnica que li permetia fer sonar l’instrument de manera molt característica. A més, la seva forma de percutir basada en el redoblat, afegia un toc particular a la música que el feia únic en totes les festes.
Degut a la seva importància en el territori, alguns també el coneixen com el Nan de Blanes (Foto: Elsacdegemecs)
No només era el músic de les festes, sinó que també va ensenyar a ballar bastons durant la primera meitat del segle XX. De fet, va ajudar a fundar els bastoners de Calella amb les músiques i les coreografies de la tradició de Sant Iscle de Vallalta.
Habitual de les cercaviles de Gegants
Joan Roig era un habitual a les festes majors i a les trobades de gegants, i fins i tot va posar música a les danses de Calella. A través de l’entrevista que li van realitzar l’any 1927 Joan Tomàs i Joan Amades per a l’Obra del Cançoner, es va poder conèixer part del seu repertori.
Els Gegants de Calella i en Mastegamosques amb el “Nan del flabiol” al centre. (Foto: APHC)
El “Nan del flabiol” tocava una gran varietat de peces com ballets, sardanes curtes i altres danses tradicionals. Un moment destacat de la seva trajectòria va ser l’estrena, el juny de 1935, dels gegants construïts per l’artista Narcís Lagares, una de les seves grans passions. Tot i això, un any després, la seva activitat musical es va aturar degut a l’inici de la Guerra Civil Espanyola. Passada la guerra, va tornar a acompanyar els gegants recuperats i els bastoners a diverses poblacions.
Els últims anys de la seva vida els va passar a Arenys de Munt, on va morir el 23 d’abril de 1950, als 77 anys.
10 anys del gegantó
Aquest 2025, es compleixen 10 anys des que el Nan del flabiol va sortir per primera vegada amb la Colla Gegantera de Calella. Mitjançant un treball de recuperació històrica, dos membres de la colla, Aniol Noguera i Pere Badalló, van recopilar tota la informació sobre Joan Roig i es va encarregar la creació d’un gegantó en homenatge a l’ànima de les festes populars de la primera meitat del segle passat, pensat perquè el poguessin portar els membres de la colla que són massa grans pels gegants petits però que encara no poden aixecar els grans degut al seu pes.