Guarderies
L’altre dia parlava amb una senyora, amiga, gran, que està en una de les residències que hi ha a la nostra ciutat… Les seves explicacions i experiències amb les companyes, em recordaven les trapelleries dels petits a les guarderies…
Criatures naixem i criatures tornem… De ben petits els nens i nenes omplen les guarderies… De grans (vells), també… Amb una única diferència, ara en diem “Residències”…
Sortosament, no pas totes són equiparables a “guarderia”, només faltaria…
Nens i vells, en molts sentits sí que són equiparables… A la majoria (a tots diria)) ens fan més “gràcia” els infants, encara que no siguin de família… A les persones grans de la família, els estimem i intentem correspondre’ls amb la mateixa bondat i amor que ens van regalar quan érem petits…
Buscar-los una residència no vol pas dir que esperem l’ocasió per “arxivar-los”, no!… Tots els casos i cada un en particular, han de tenir un tractament compromès, individualitzat, assessorat i assequible…
Estar-se a casa mentre es pot és la il·lusió màxima de quan ens fem vells… I si ens ho podem permetre, decidir el moment adequat per anar a la “Residència/Guarderia” a compartir lloc i estada amb altres amistats, antigues i noves…
Una darrera etapa que cadascú assumirà quan toqui, al lloc que toqui i segons d’on bufi el vent…
Colo, dimecres 02-setembre-2026