Passejant per Calella
Aquest estiu he tingut l’oportunitat de passejar pels carrers de Calella. I m’he dedicat a observar amb cura tot el que hi havia. Ha estat un exercici curiós i no exempt de sorpreses. Us passo un resum d’alguns carrers més significatius.
Carrer de l’Església. Donat el seu caràcter de carrer principal i, sobretot, comercial, és el que m’ha donat l’oportunitat de veure-hi més coses. I quines coses! D’entrada s’observa que hi ha alguns llocs on gairebé no es pot passar per l’ocupació de l’espai públic amb taules i cadires. Aquest fet és preocupant sobretot els caps de setmana. S’hi ha de passar gairebé de “perfil” per poder-hi continuar caminant. També he observat una cosa que ja és de sempre: quan es troben amics s’aturen a compartir alguna conversa…, just al mig del carrer, fent que la circulació s’aglomeri. Hi ha gent que s’enfada… Un altre aspecte que em crida l’atenció és que hi manca neteja, sobretot a les tardes, quan el carrer ja porta hores amb persones amunt i avall. Les papereres existents no donen l’abast. I a l’estiu aquest carrer és una veritable barreja de llengües diferents (idiomes). N’hi ha alguns que són difícils de situar a quin país pertanyen els seus parlants. Personalment, m’encanta veure aquesta diversitat de procedències. I com no, he pogut observar com a poc a poc, les botigues “de sempre” van desapareixent, per altres regentades per persones de diferents països amb productes que no sempre són de la nostra terra. Ara bé, aquest estiu gairebé no he vist els famosos barrets mexicans, que no fa pas gaires anys eren cercats com a “souvenir” identificatiu de Calella. Alguna cosa hem avançat!
Carrer Jovara. És ben certa la dita de “qui t’ha vist i qui et veu”. Passejar per aquest carrer és una invitació a comprovar la seva decadència com a espai per on transitaven centenars i milers de turistes als anys 70 i 80. Era un carrer viu amb pubs, bars, restaurants, comerços…, i ara és un carrer “de pas”. I he observat com els comerços que encara hi sobreviuen fan un gran esforç per mantenir-lo com a eix comercial…, però ho tenen molt difícil. I val a dir que la circulació -almenys els dies en què vaig dedicar-me a observar-, és del tot variada: cotxes, motos, bicicletes, patinets -elèctrics i no elèctrics-, algun híbrid entre patinet i tricicle (??) i el típic carrilet.
Carrer Bruguera. Caminar per aquest carrer és un exercici d’habilitat física per no ser atropellat. Sembla una “carretera” interior per travessar el poble. Cotxes, furgonetes, motos, bicicletes, patinets i persones que caminen per les voreres amb pressa. Suposo que van de pressa per no ser enxampats per algun vehicle!! Per altra banda, hi ha comerços, un “super”, industrials que hi tenen la seu del seu negoci…, té més “vida” del que sembla. No és només un carrer de pas, és un carrer que té vida pròpia, diversa i on et pots trobar els coneguts del poble. I haig de dir que dels carrers on he estat fent aquest exercici d’observació, és el carrer on m’he trobat més amics, coneguts i saludats…, més que al carrer de l’Església, ves per on!!
Carrer Anselm Clavé. Poca cosa a observar tret de comptar la quantitat de vehicles que hi circulen. És ben bé una via de pas interior utilitzat per molts veïns i per qui no són veïns. La part més interessant es concentra en la zona de l’estació, nucli de mobilitat de persones i de vehicles (sobretot dels taxis). S’ha d’agrair que, actualment, la vorera sigui prou ample per poder fer més fàcil l’encreuament de les persones que hi caminen, sobretot si una persona porta el cotxet del fill o filla o va en cadira de rodes (en un sol dia, em vaig creuar amb dues persones amb cadira i amb tres cotxets de nadons. No està gens malament). A banda, caldria dir que potser seria bo cuidar més els baladres que hi ha a les voreres (baladre: planta o flor, no sé exactament que es considera). Els manca una mica d’aigua i algun necessita una petita revisió pels cops que li han donat. Aquest carrer és un veritable suplici pels vianants que van a peu…, perquè circular-hi al migdia és un exercici de supervivència amb la manca total d’ombra!!
Carrer Sant Joan. No sé si erro, però és el mercat municipal de Calella…, portat al carrer. Aquí si poden trobar comerços d’alimentació sobretot. I el carrer, als matins és un petit centre neuràlgic de compres de proximitat. Homes i dones, grans i joves, famílies, turistes -que també n’hi he trobat-, van amunt i avall cercant els productes del dia per a gaudi gastronòmic. Quin garbuix durant les hores del matí…, però també de la tarda. Sembla que no “tanca” mai, fins que el sol tomba i ja es va calmant. Haig de dir que passejar i observar per aquest carrer m’ha resultat un plaer. Diversitat de persones, de compres…, i de gossos que no sempre faciliten caminar amb seguretat. Aquesta mania de deixar-los corda perquè puguin caminar no sempre ajuda al fet que els vianants estiguin segurs. Una entrebancada que altra…, i ja la tenim liada!! Però, vaja, és un carrer ple de vida just al bell mig del poble, amb la facilitat que ofereix un espai tancat al trànsit per fer-hi les compres. I també, com en algun altre carrer concorregut, la neteja s’hauria de millorar. No és que les papereres no donin l’abast, és que hi ha persones poc curoses que llancen a terra algun paper, plàstic i altres elements, que no ofereixen la millor imatge del carrer. Però és el carrer comercial més curt i intens de Calella. I això es nota.
I fins aquí una passejada per alguns carrers de Calella. Caminar i observar pot ser un exercici veritablement interessant, curiós i que ens permet apreciar millor la nostra ciutat i els seus habitants. Això -i així- és Calella…