Petites històries de boletaires
El mes d’octubre del 2016 (ara fa deu anys) vàrem fer estada al càmping Els Roures, de Sant Pau de Seguries… Un lloc, un espai i una família que coneixem des de fa uns quaranta anys…
Pujar pel Camí Romà a buscar bolets era una de les “feines” habituals… En plena tardor, els boscos, exuberants de colors, tenien el seu encant… I els bolets també n’eren protagonistes…
Una tarda vaig tenir una experiència nova, que no m’havia passat mai… Em vaig despistar… Vaig viure unes quatre hores perdut, cercant algun senyal per on tornar al camí correcte… Sortosament portava un antic bastó d’anar pel bosc que em donava suport… També carretejava el cistell amb quatre bolets… Podia contactar amb el mòbil (sense GPS) i menjar uns grills de la mandarina que portava a la motxilla, mentre baixava per la muntanya pensant que algun lloc trobaria al final de la pendent… Passava l’estona i res de res, però tot d’una veig una carretera allà molt més avall… Aquella visió em va animar i posant la “directa” (el que em permetia el bosc és clar) baixava de dret cap on hi veia el retrobament amb la vida normal….
Hi vaig arribar força cansat, m’estiro a terra i truco perquè em vinguin a buscar amb el cotxe… Cap a quina direcció? Em diuen… La resposta a aquesta pregunta tan senzilla la vaig poder respondre quan, al cap d’una estona, va passar un ciclista i em va informar del lloc on em trobava… Trucada a l’equip de salvament i a esperar…
Vint o vint-i-cinc minuts més tard, apareixia el cotxe salvador…
Bé, tot plegat una experiència no gens agradable per cert… Sempre vaig conservar el bastó i el cistell amb els quatre bolets que ens vàrem menjar per sopar…
Duia també la càmera de fotos, per això encara puc veure i us puc ensenyar la carretera salvadora (encerclada de vermell)…
