Petites històries de Calella: Ferreteria Negre
L’any 1957 en Jaume Negre Tarrés, mecànic, manyà de professió i membre d’aquell grup de gent espavilada que sense títols i només per aprenentatge arribaven a la categoria professional, va obrir una petita botiga de venda de corretges, coixinets i de representació i venda dels motors FITA, un negoci prou efectiu i rendible… Eren anys d’iniciativa personal i de treball intens i efectiu… Recordem els Clos, Llobet, Pinilla, Álvarez, Porti, Cardona, Gallart, Vat i forces més negocis turístics i gastronòmics de gent emprenedora… Als darrers anys de la Calella tèxtil i ben entrada l’època del turisme, el maig de 1983 el seu fill Jaume Negre i Rosell, va ampliar i establir el nou i pròsper negoci de ferreteria, que competia als nivells de les ja existents lampisteries, botigues de làmpades i electrodomèstics, les quals incloïen també l’oferta de ferreteria… Em deia l’actual propietari, que el negoci anava força bé fins a l’any 2008 quan va començar la crisi del “totxo”… L’any de la COVID va haver-hi una petita remuntada que va aguantar potser un parell d’anys…
Però què passa aquests darrers anys?, que tenim un “carrer llarg” (Jovara) pràcticament mort d’establiments… Ja no existeix aquell “feeling”, ni per la feina, ni entre botiguer i comprador… Els negocis familiars han deixat de ser-ho per passar-los a llogaters… El negoci turístic va passant de mà en mà cercant només la rendibilitat… La producció ha de ser ràpida i intensa, i si per fer-ho cal deixar a banda part de la qualitat i el tracte personal, doncs es fa… Ens han malacostumat i ja no sortim de casa ni a comprar molts dels productes necessaris…
Aquestes circumstàncies actuals, la globalització, la immediatesa, el poc temps que et deixa la feina diària i una mica també la ganduleria dels compradors en general, ha fet que les botigues de poble hagin anat desapareixent… Si volem podem comprar-ho tot sense moure’ns de casa… Quina sort!, diran alguns… Però quina manera tan poc humana de convivència social… Quina pena la poca relació d’amistat i coneixença amb els establiments i botigues de barri… Cal comprar-nos sabates per Internet?… He sentit dir que això genera feina i es creen nous llocs de treball… Heu vist com treballen els repartidors que a tu et porten a casa la capsa de sabates, a un altre un conjunt de llapis i llibretes i al veí del costat un televisor o una rentadora?…
A part de prendre feina i negoci als botiguers de tota la vida, fins al punt d’haver de tancar els seus establiments, distorsiona els hàbits i la vida més tranquil·la i rutinària dels habitants… Aquest volum de trànsit afecta també la mobilitat ciutadana… Pot estressar a la gent més gran que troba envaït el seu espai de relació i esbarjo…
Calella no és pas una excepció i cada cop anem quedant sense aquell ambient tan familiar, que ens ajuda a tirar endavant el dia a dia… Un “feeling” que, com deia en Jaume Negre, anem perdent un dia rere l’altre…
Ferreteria Negre – Jaume Negre Rosell (Foto: colomermir-ffc)
I si he començat parlant de la Ferreteria Negre, acabo recordant-la i em sap greu aquest cartell penjat a la porta que ens diu que ja no li queden gaires dies de vida… Rendiment, competència, Internet, rutina i pèrdua de “feeling” són causes prou importants per fer perdre les batalles… El carrer Jovara aviat tindrà un nou funeral… Llàstima!!!…
Colo, divendres 31-juliol-2026