Tomàs Costa i Fornaguera: el religiós calellenc que es va convertir en bisbe de Lleida i arquebisbe de Tarragona
La biblioteca de la N-II es va dedicar a Tomàs Costa i Fornaguera
Tomàs Costa i Fornaguera (1831-1911) va ser un religiós calellenc que va exercir alts càrrecs al món eclesiàstic català arribant a ser bisbe de Lleida i arquebisbe de Tarragona, però també va desenvolupar altres càrrecs religiosos a les Canàries i a Càdis.
A Calella, va ser responsable de la restauració de la capella de Sant Quirze i Santa Julita, també coneguda a l’època com la “Capella dels Patrons”. A més, també va ser un dels responsables que va invertir recursos en la construcció del nou edifici de l’Escola Pia l’any 1858.
El seu paper a la ciutat li va suposar un homenatge en forma de carrer i de biblioteca: la de la carretera, inaugurada el 1931, es deia Costa i Fornaguera, tot i que va canviar de nom quan es va traslladar a la plaça de l’Ajuntament i avui dia està abandonada. El carrer Costa i Fornaguera si que manté el nom actualment.
El carrer dedicat al religiós calellenc manté el seu nom. (Foto: CalellaCOM)
Una vida de viatges i d’estudi
El religiós calellenc va néixer el 6 de juny de 1831 al carrer Sant Joan, tot i que algunes fonts afirmen que va néixer l’any 1828. El seu pare era de Vidreres i la mare d’Arenys de Munt i tenia 7 germans. La seva infància la va passar a la ciutat estudiant als Escolapis i quan va créixer va cursar Filosofia i Teologia al Seminari de Girona, impulsat per un familiar, el bisbe Florenci Llorente i Montón. La seva implicació i creences religioses el van portar a ser ordenat capellà el 7 de juny de 1857.
Segons el llibre “Personatges calellencs”, del Grup Pa, Vi i Moltó, Tomàs Costa era un home d’aspecte senzill i d’estatura mitjana que visitava sovint la ciutat per veure a la seva mare. Se’l considerava afectuós, nerviós i caritatiu. La seva dedicació als estudis el va portar a treure’s el doctorat en Teologia a la Universitat de València, l’any 1862. Més tard, va guanyar les oposicions per ser Canonge de les Canàries i va treballar en el món de l’ensenyament fins a l’any 1870. Va fer unes noves oposicions i va guanyar una Canongia a la ciutat de Cadis, on va fer magisteri en Sagrada Escriptura, Retòrica, Filosofia i Teologia.
El 23 de gener de 1876 va ser ordenat bisbe a l’Església parroquial de Calella i el mateix any va prendre possessió com a bisbe de Lleida. Va exercir durant 13 anys, on es va destacar per les seves cartes pastorals i pels seus esforços per contrarrestar els grups anticatòlics.
Arquebisbe de Tarragona
El 27 de maig de 1889, el Papa Lleó XIII el va nomenar arquebisbe de Tarragona. Durant el seu mandat, Tomàs Costa i Fornaguera es va enfrontar a reptes socials i eclesiàstics importants. Un d’ells va ser el carlisme, que comptava amb el suport d’amplis sectors del clergat. Alhora, manifestava recels envers el catalanisme emergent, especialment en casos com la publicació del Diccionari català-valencià-balear, impulsat pel mossèn Antoni Maria Alcover.
Costa també va haver d’intervenir en moments convulsos, com la Setmana Tràgica de Barcelona de 1909, en què va defensar la postura de l’Església catalana i va criticar l’impacte que, segons ell, tenia la maçoneria en els aldarulls.
Durant la seva vida, Tomàs Costa també va escriure moltes Cartes Pastorals i obres de gran ressò, com “La Iglesia tarraconense y su primacía en España. En defensa de un derecho eclesiástico” publicat en el 1891.
A causa dels seus problemes de salut i a la seva avançada edat, va deixar el seu càrrec i les seves responsabilitats al mossèn i amic Francesc d’Assís Vidal i Barraquer. El calellenc va morir a Tarragona el 9 d’octubre de 1911 i va ser enterrat a la capella de Santa Tecla de la Catedral.