És la quarta legislatura que es presenta com a cap de llista i és la quarta vegada que és la llista més votada. Al principi, sota el nom de Convergència i Unió i, ara, sota el nom de Junts per Calella amb el paraigua del PDeCAT.

Quasi sempre Calella ha votat la dreta catalana. Alcaldes com Ramón Bagó (1979-1991) o Joaquim Rey (1991-1999) n’eren els caps de llista. Fou a les municipals de 1999 quan Rey va deixar pas a ERC i es va quedar a la oposició.  Al 2003, Rey es va retirar de la política activa i Convergència i Unió no tornà a aixecar el cap fins a l’aparició de Montserrat Candini.

Candini, professional de la política, ja apareixia com a segona a la llista d’Antoni Villegas que es va presentar al 2003 per CiU a Calella i que va treure 6 regidors, quedant-se a la oposició. L’any 2008 va ser cap de llista al Senat, proposada per Artur Mas. Va ser senadora fins al 2015, quan va passar a ser Diputada de Junts pel Sí (coalició de CDC i ERC, entre d’altres), càrrec que va mantenir fins a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola a l’octubre de 2017.

Va ser l’any 2007 que Montserrat Candini es va presentar, sota les sigles de CiU, com a cap de cartell a Calella i ja va ser la llista més votada. En aquell moment, però, socialistes i Esquerra, que estaven molt ben avinguts, no li van permetre ser alcaldessa i va estar a la oposició on, amb 7 regidors, va començar a començar a agafar més notorietat en fer una oposició dura.

Alcaldessa des de 2011

A les eleccions de 2011 Candini va entrar amb més força, va aconseguir un representant més al plenari de l’Ajuntament de Calella -el vuitè, nou és la majoria absoluta- i va ser nomenada la primera alcaldessa de la ciutat -fins aquell moment sempre havien estat homes-. Va saber governar en minoria en el moment en què la crisi econòmica era més aguda, fet que li va permetre mantenir els 8 regidors a les eleccions de 2015 i amb un pacte amb el PSC que ha protegit tot i que els socialistes catalans defensessin l’aplicació del 155. Aquest acord s’ha mantingut fins al dia d’avui tot i els oferiments d’Esquerra Republicana a que trenqués el pacte amb socialistes i aplanar el camí per acabar la legislatura plàcidament.

En aquestes eleccions s’ha retrobat cara a cara de nou amb Josep Maria Juhé, abans socialista i ara cap de llista dels comuns, formació que ha tret tres regidors. Candini s’ha mantingut amb 6 regidors, baixant-ne 2 i perdent només 387 vots respecte de les últimes eleccions municipals de 2015. La victòria ahir era agredolça. A la seu de Junts per Calella es va treure el cava però mirant de reüll a la porta a veure quan venien a felicitar els altres partits, sobretot ERC amb qui començaran a tenir converses a partir d’avui. No és la clara guanyadora però si la llista més votada. Esquerra ho sap i ho respecta.

Junts per Calella com a llista més votada li pertoca començar a fer ronda de trucades amb els altres partits per explorar possibilitats de govern estable. Candini ja ha manifestat no voler negociar res amb Ciutadans, per tant, a priori no s’hi mantindrien reunions postelectorals. Si no aconsegueix suficients suports podria governar juntament amb els socialistes -com ha fet fins ara- tot i no tenir majoria absoluta i buscant acords puntuals amb altres formacions per aprovar els temes més trascendentals de la legislatura: els pressupostos, els plans urbanístics i els plans especials. Avui en dia, gairebé la majoria d’accions de govern es poden aprovar a les Juntes de Govern sense haver de passar pel Ple. Intentar governar a soles, amb només 6 regidors, tot i que no es impossible, desgastaria l’acció de govern i deixarien de tenir majoria a les empreses municipals (Gestvia, Gestaigua i Ràdio Calella Televisió).

També podria quedar relegada de nou a la oposició si sorgís un pacte d’esquerres. Ara per ara és difícil d’aconseguir però no impossible, perquè, en el fons, Esquerra i comuns tenen ganes d’un canvi de tarannà al govern municipal. Per aconseguir aquest pacte necessitarien els socialistes, que ja han dit que posaven el comptador de pactes a zero a partir d’avui mateix. Aquest acord, però, implicaria que Esquerra hauria de juntar-se amb un partit que ells mateixos condemnaven fa un any per aprovar a Madrid l’aplicació del 155.

Estem en un moment en el qual no hi ha majories. Pocs partits dels ajuntaments de Catalunya han aconseguit tenir majoria absoluta i no necessitar ningú per formar governs estables. Al mateix temps, estem en un punt en el qual Junts per Catalunya -el partit d’on neix Junts per Calella- té tendència a la baixa amb la pujada d’ERC a tot el país, però manté liderats estratègics com per exemple Girona amb Marta Madrenas o Sant Cugat amb Carmela Fortuny (abans Mercè Conesa que va marxar al Port de Barcelona).

Sigui com sigui, el manteniment de Montserrat Candini és un efecte a estudiar. Potser el secret és remodelar per complet tota la candidatura -dels 17 llocs de la llista de Junts per Calella, només hi n’hi ha dos que han estat regidors aquesta legislatura, als regidors sortint els ha col·locat com a suplents-. Candini ha estat i serà la primera alcaldessa a la ciutat i sembla que no li afecta gaire l’efecte de desgast de governar i Calella confia majoritàriament amb ella perquè lideri, de nou, una legislatura més.