Desmuntant mites sobre l’economat de Càritas

• Hi ha molts mites al voltant de les persones que reben ajudes, tant des de Serveis Socials com des de Càritas. Etiquetes que es col·loquen i van de boca en boca. Però, són certes?

L‘any 2017, l’economat de Càritas Calella va atendre 976 persones. Al 2018, va pujar a 1.274 persones, que són 446 famílies. Hores d’ara, a setembre de 2019, han donat servei a 418 famílies, el que representen 1.190 persones. És a dir, falten 28 famílies per igualar l’any passat. Segons el tresorer de l’entitat, Pep Vidal, sembla que es tornarà a superar el número.

MITE: “Només donen als migrants”

Una de les frases que més se sent a dir al voltant de Càritas és que “només donen als de fora”. Però en general, la meitat de les persones que atenen són autòctones. Vidal explica que per l’economat hi passa gent de diverses nacionalitats: catalans, espanyols, magrebins, algerians, gent de pràcticament tots els països d’Àfrica, d’Amèrica del Sud, de Guatemala…

MITE: “N’hi que van en cotxe i tenen mòbil”

Un altre dels mites és que van a l’economat a buscar el menjar amb cotxe i que tenen telèfons mòbils. Vidal ho confirma: hi ha gent, no tots, que van en cotxe. I és que són persones que han tingut recursos, però que han perdut la feina o que tot i treballar no poden fer front a totes les despeses. “Des de fa uns 4 anys, des de Càritas se’n diu els treballadors pobres” explica Pep Vidal. “Cada vegada ve més gent que treballa, solen ser gent jove amb fills”. A l’economat hi van persones de totes les edats. Nens petits, gent jove, adults. La persona més gran té 85 anys.

MITE: “Els productes no arriben a les persones necessitades”

També es diu que els productes que es donen amb finalitats solidàries mai arriben; se’ls queden pel camí i es revenen, afavorint que persones amb recursos es lucrin. Un estereotip que malmet la imatge de les ONG i que perjudica greument a les persones més necessitades. És cert que hi ha hagut casos de corrupció a diverses ONG que han minvat la confiança de la gent, per això s’han establert mecanismes de control. Els productes que venen des de la UE, per exemple, tenen una etiqueta específica que els identifica. Posa que són aliments gratuïts i que està prohibida la seva venda i venen amb els logotips del Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient i de la Unió Europea.

MITE: “El menjar que reparteix Càritas acaba a les escombraries”

Algunes veus han afirmat a través de les xarxes socials que certs beneficiaris de l’economat llencen els aliments a les escombraries. Com va explicar CALELLA COMUNICACIÓ, les persones que utilitzen el servei de Càritas tenen un nombre de punts amb els quals poden triar els aliments, com si es tractés d’un supermercat. Tenint en compte que els punts són limitats i que només poden anar a l’economat dues vegades al mes, és poc probable que els malgastin.

MITE: “Li donen a gent que no s’ho mereix”

Totes les persones que fan ús de l’economat van derivades de Serveis Socials de l’Ajuntament, que estableix certs requisits per tal de donar ajudes. Entre ells, demanen que les persones estiguin empadronades i visquin a Calella i que no tinguin prou recursos econòmics. Per valorar aquest punt, l’Ajuntament demana els ingressos mensuals del demandant i estableix uns barems en funció de la quantitat de persones del nucli familiar i de la situació social i familiar.

MITE: “Les persones que reben ajudes no treballen i no busquen feina”

Una de les obligacions que tenen les persones que perceben ajudes públiques és acceptar ofertes de treball tutelat o protegit formulades pels serveis públics d’ocupació.