• Eduvic, la cooperativa que gestiona el centre de menors no acompanyats que la Generalitat té a Calella, ha donat a conèixer als educadors quin serà el destí final dels 30 joves tutelats que encara estan al Marisol i el d’ells mateixos, ja que el seu contracte està lligat a on estigui ubicat el centre.

Aniran a Sant Iscle de Vallalta, a la casa de colònies Can Bosc, molt utilitzada per les colònies dels col·legis. Té una capacitat de 160 llits repartits en 3 edificis diferents. En total, hi ha 9 habitacions -d’entre 1 i 30 llits-, tot i que està previst que només s’hi ubiquin 30 menors tutelats per la DGAIA (Direcció General Atenció Infància i Adolescència de la Generalitat), els que actualment estan a Calella. La casa, per tant, no estarà plena del tot. Allà hi seran com a centre d’acollida gestionat per Eduvic. Aquest estiu, la mateixa casa de colònies va estar ocupada pels menors tutelats que hi havia al centre d’Arenys de Mar.

Els menors estaran a la casa de colònies Can Bosc i allà podran treballar un projecte educatiu a llarg termini.

Ara està en obres i està previst que les acabin abans de finals d’octubre, moment en el qual es produirà el trasllat. L’espai conté 2 menjadors i 5 sales taller, camps d’esport i una piscina (només per a l’estiu). Eduvic confia en que aquest espai ajudarà a que els menors puguin desenvolupar un projecte educatiu i integrar-se més fàcilment. El centre de l’hotel Marisol era una situació provisional.

Amb la sortida dels 30 menors que van marxar a Santa Margarida de Montbui i el degoteig cap a altres centres dels menors més conflictius; aquestes últimes setmanes s’havien reduït força els problemes de convivència que pateixen els veïns del voltant de l’hotel Marisol. Fins i tot, alguns joves calellencs han estat jugant amb els menors tutelats i alguna mare els ha tingut a casa seva, com si fossin els amics de classe dels seus fills. Algun veí s’ha plantejat adoptar-ne a algun dels nois.

Els treballadors d’Eduvic estan preocupats

Treballadors socials, integradors i educadors viuen amb preocupació la seva feina. Per un costat, perquè els hi estan canviant constantment la ubicació del seu lloc de treball i això no els permet desenvolupar cap projecte educatiu amb els menors amb garanties d’èxit. Van començar a treballar amb un contracte d’obra i servei quan el centre -anomenat Nur- es trobava a Barcelona, a l’Eixample, a uns barracons propietat del Departament d’Ensenyament. Han passat per Lloret de Mar, Calella i, ara, Sant Iscle de Vallalta. “Ningú ens vol”, diuen, en referència a que els veïns veuen amb preocupació tenir un centre de MENAs a prop de casa seva pels problemes de convivència que s’han conegut.

El Departament d’Ensenyament necessitava els barracons de Barcelona on residien inicialment els menors tutelats. S’havien d’instal·lar, durant l’estiu, a alguns instituts de Catalunya per poder començar el curs amb els mòduls col·locats. Per tant, el centre Nur de l’Eixample es va divir en tres: Barcelona, Calella i Gualba. S’havia assegurat als monitors que el centre definitiu estaria dins d’un radi de 20 quilòmetres des del centre de l’Eixample, on estaven ubicats inicialment. La Generalitat no trobava espais més a prop de Barcelona.

La Generalitat va posar en coneixement de l’Ajuntament a mitjans de maig que l’hotel Marisol allotjaria menors tutelats per la DGAIA. L’Ajuntament va estar-hi d’acord.

60 menors i una trentena d’educadors socials i integradors van arribar d’aquesta manera a la nostra ciutat. El centre de Calella a l’hotel Marisol era un centre d’emergència d’acollida de menors tutelats de la Generalitat ubicat a més de 50 km del centre inicial.

Els monitors han relatat a CALELLA COMUNICACIÓ que van haver d’anar uns dies a Lloret de Mar, a un hotel buit, abans de venir a la nostra ciutat. Eduvic ha confirmat que el centre de Calella, ubicat a l’hotel Marisol, no estava preparat a temps, i es van haver d’allotjar, durant uns dies, a Lloret de Mar. La cooperativa diu que es va informar, des d’un bon inici, que el centre de Barcelona era provisional. Quan van saber que es desplaçarien fins a Calella, més enllà dels 20 quilòmetres pactats inicialment, se’ls va oferir la possibilitat, segons Eduvic, de finalitzar el seu contracte d’obra i servei a aquells que no volguessin anar tan lluny. Ara, des del centre de Calella, els monitors i els menors es desplaçaran fins a Sant Iscle de Vallalta, a Can Bosc.

No s’acaben aquí les queixes dels treballadors. Han denunciat que han cobrat amb retard -fins a 15 dies- algunes de les mensualitats. Per la seva banda, Eduvic ha confirmat aquest retard i atribueix el problema a tensions de tresoreria pel fet que la Generalitat tardés més de 60 dies en el pagament de les factures pendents, sumat al fet que s’hagués hagut de contractar a més treballadors degut al moment d’emergència que va viure el país amb l’increment de l’arribada de migrants durant aquests últims mesos. Aquest fet, relata també Eduvic, va motivar que s’hagués de contractar a persones que no tenien formació com a educador social degut a la falta de titulats al mercat laboral.

Un canvi en el procés de concertació va retardar els pagaments de la DGAIA a les entitats socials fins a 4 mesos. Ara ja s’han posat al dia amb els pagaments.

En aquests moments, Eduvic té 380 treballadors. Es regeixen pel Conveni Col·lectiu d’Acció Social. Segons Eduvic, la forquilla salarial dins l’empresa és de 3 a 1. Un educador social cobra uns 1700€ bruts mensuals (14 pagues) i un integrador social, la categoria més baixa, uns 1400€ bruts (14 pagues).

Els treballadors més crítics amb la gestió de la cooperativa són del sindicat CGT. Un sindicat, de moment, sense representació dins la cooperativa -actualment hi ha 5 representants, tots ells del sindicat UGT- que denuncia els casos d’acomiadaments i canvis de torn arbitraris dels treballadors que han estat més crítics amb la gestió de l’empresa. Per la seva banda, Eduvic, en un comunicat emès als mitjans de comunicació, defensava els acomiadaments per “manca de competència professional o irregularitats en les actuacions de la persona afectada”. Per la quantitat de treballadors que té l’entitat actualment caldrà augmentar fins a 13 els representants sindicals.

Dificultats per trobar pis pels 8 menors que es queden a Calella

No tots marxaran, n’hi haurà 8 que es quedaran a la nostra ciutat en un pis tutelat. De fet, s’hi quedaran sempre que la Generalitat trobi un propietari disposat a llogar el seu pis perquè hi estiguin els 8 menors tutelats. Seran els que estan més arrelats a la ciutat i que s’hi han integrat millor. Dins d’aquest grup hi haurà els 6 menors que han estat treballant durant aquest estiu amb l’associació d’Amics del Parc Dalmau en el manteniment del parc. Generalitat i Ajuntament treballen per intentar trobar un pis pels 8 menors tutelats que seran acompanyats permanentment per un educador social que en farà el seu seguiment i els acompanyarà perquè facin cursos de llengua castellana i catalana fins que trobin un lloc de treball. No està clar, encara, a quina entitat encarregaran la gestió dels educadors socials del pis, és a dir, potser no serà Eduvic qui acompanyi als joves.

El recorregut que fan els menors quan arriben a Catalunya

Cada comunitat autònoma gestiona a la seva manera el fenomen de l’arribada dels menors migrants. En el nostre cas, la DGAIA està optant per aquesta fórmula de pisos de 8 menors tutelats per reforçar la integració d’aquests joves, majoritàriament nois, a la societat. En aquests moments, els menors quan arriben són atesos pels Mossos d’Esquadra que en fan una avaluació inicial i són traslladats a un Centre d’Atenció Immediata, gestionat per la Creu Roja a Collserola -estan pendents de traslladar-lo al Besòs però els veïns i les autoritats de Sant Adrià del Besòs no ho volen-. Allà hi passen 48 hores fins que són traslladats a un dels centres d’acollida.

Abans estaven a les casernes dels Mossos d’Esquadra dormint a terra i s’alimentaven del menjar que els proporcionaven els policies.

Als centres d’acollida, els menors hi passen una temporada més llarga, fins que poden arribar a ser autònoms i poden traslladar-se a pisos tutelats. Inicialment, els centres d’acollida eren de 60 places, ara s’ha reduït a 30 per evitar els problemes de convivència que comporta que una gran quantitat de joves visquin en un mateix espai. Es pot donar al cas que a aquests centres s’hi permeti que els menors tinguin pròrrogues més enllà dels 18 anys quan és necessari per la integració dels menors a l’entorn del centre. Quan els centres d’acollida s’omplen, s’activen els centres d’emergència. Aquest és el cas de l’hotel Marisol. Un cop els menors poden ser autònoms, se’ls agrupa en grups de 8 i es van distribuint al llarg del territori per no crear “guetos”. Per entrar a un pis cal tenir entre 16 i 21 anys. Són aquests joves els que reben les ajudes de la Generalitat que van causar tanta polèmica, però no tots en poden ser beneficiaris; cal que compleixin un seguit de condicions.

La frustració de la falsa realitat que els han fet creure porta a conflictes

Per Calella i en general pels centres d’acollida de menors que hi ha a la comarca, hi han passat menors migrats per als qui no ha estat fàcil integrar-se. Molts dels nois venen empesos per la falsa realitat que els hi han explicat als seus països d’origen; un cop veuen que no és el que s’havien imaginat, els provoca molta frustració i els porta a cometre actes delictius. Fins i tot, alguns s’han tornat addictes a diferents substàncies.

Segons els Mossos d’Esquadra, el 18% dels MENAs que arriben a Catalunya cauen en la delinqüència (12% delictes greus, 6% delictes lleus). D’aquests, el 40% són majors d’edat quan delinqueixen. Són reincidents (4 vegades l’any).

En aquest sentit, segons ha pogut saber CALELLA COMUNICACIÓ, quan es detecta que un dels joves consumeix alguna substància, s’activen altres canals i serveis alternatius a la resta de menors migrats. Des del servei de psicologia de les mateixes empreses i entitats que gestionen els centres d’acollida, al tractament a través dels Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CESMIJ) o l’acolliment en centres més tancats, i com a última opció i ja extrema, els Centres de Justícia Juvenil.

Els Mossos han creat el Pla d’Acció Polièdric (PAP), un pla assistencial i preventiu per evitar que aquests menors entrin en circuits delictius. Un dels objectius del pla és que aquests menors no surtin dels circuits de protecció que els ofereix l’administració i sempre dirigir-los cap als seus centres assignats.