Ens han condemnat!

La sentència ha parlat. I ho ha fet de manera contundent, clara, sense matisos…, més enllà de quedar-se a mig camí entre una condemna dura i l’absolució. Si algú pretenia acontentar a totes les parts, no ho ha aconseguit. Tot el contrari. Per la majoria independentista catalana, aquesta sentència significa un cop d’estat a la democràcia. Sí, si, llegiu bé, un cop d’estat a la democràcia. Ho és en el sentit que és fruit d’un judici polititzat, que no jutjava fets (no els van voler veure) i en canvi ha jutjat idees. S’ha volgut castigar l’independentisme com a moviment ideològic que vol marxar d’un país corrupte i amb tocs –molts, masses-, feixistes. Ha estat un procediment on la justícia ha venut la seva ànima al diable, al feixisme més ranci, venjatiu i execrable. Vox no ha triomfat del tot, però avui estan satisfets perquè han condemnat als demòcrates i ells, els representants del franquisme, han tornat a guanyar un combat.

Segurament no podrem valorar en tota la seva dimensió el que ha significat aquesta sentència fins que passi temps. Ara toca respondre a la injustícia. I caldrà fer-ho més amb el cap que amb el cor. No és moment per actuar en calent…, sobretot perquè hi ha policies i guàrdia civils que estan delerosos d’actuar, que tenen moltes ganes de clavar cops de porra i llançar bales de goma. Volen fer mal, perquè per a ells l’únic diàleg és la violència institucional. Per això cal actuar amb el cap fred. Evidentment, cal repudiar i cal fer-ho públicament, el que el jutge Marchena i la seva “banda” han perpetrat. Avui, i demà, i molts dies que vindran, el poble català (almenys la seva majoria) ha de deixar clar que aquests dos anys de judici farsa i la seva conclusió representen el final de la democràcia que tant pregonen alguns unionistes ingenus. No, no pot haver-hi democràcia quan no hi ha separació de poders –i no hi ha hagut cap separació de poders-, quan hi ha un cap d’estat com en Felip VI que fa un discurs clarament “de part” deixant de banda la neutralitat que la Constitució li dona. No hi ha democràcia, quan es nega la solució a un problema per via del diàleg i es prefereix la via de la violència. No hi ha democràcia quan no hi ha defensa dels drets bàsics dels ciutadans, tant a nivell individual com col·lectiu. No hi ha democràcia quan hi ha mitjans de comunicació que, impunement, insulten i amenacen a tota una comunitat de persones pel sol fet de ser-ho. No és una democràcia quan els comandaments militars es permeten la llibertat d’amenaçar als ciutadans que volen esdevenir lliures d’un estat que els persegueix.

La sentència ha despullat Espanya davant del món. Quan, sobretot, aquest mateix estat ha d’emetre un vídeo amb els seus dirigents dient que són una democràcia. En quina democràcia de veritat han de recordar que ho són? En quin estat democràtic es fan campanyes continues per demostrar que ho són? Resulta evident que quan has de justificar-te contínuament és que no tens la consciència tranquil·la sobre allò que et justifiques. Avui, Espanya, és menys demòcrata i més autoritària.

Vindran dies convulsos, difícils…, on la gestió de les emocions no serà fàcil. Caldrà fer-ho perquè l’objectiu que es pretén assolir és més gran que no pas cap individualitat, certament, encara que moltes persones pensin que tenir persones líders polítics i socials a la presó és inacceptable. És així i és cert. Però el que aquest octubre de 2019 comportarà és un trencament definitiu entre dues societats que ja no venien tenint una relació relaxada. No sé si el diàleg hi tindrà cabuda (personalment, crec que caldria recuperar el diàleg i buscar una solució). Molt em temo que una de les parts ja està cofoia amb l’ús de la justícia i la violència institucional en mans de la policia i la guàrdia civil.

Vindran dies de repressió, però també de defensar un projecte que no és circumstancial, sinó estructural. Catalunya porta desenes d’anys lluitant per la seva llibertat i per recuperar la seva independència i aquesta sentència no ho aturarà. La lluita continuarà, més viva que mai, en mans d’un poble que ha perdut la por i ja no es deixarà enganyar mai més per un feixisme que encara es pensa que viu en plena dictadura.

Ara, més que mai, llibertat pels presos i preses. Llibertat pel poble català!!