Censurat!

Tots tenim un passat que a vegades, com la censura,  torna a treure el nas per olorar el present… Als anys 70/80 em passava moltes hores al petit LABORATORI FOTOGRÀFIC (amb majúscules) que tenia en una també petita habitació al costat del garatge… Amb la fotografia analògica me’n sortia prou bé creant imatges surrealistes i creatives en general… Calia paciència i tenir un bon arxiu de negatius per realitzar allò que em passava pel cap… Havia fet un foto-muntatge que vaig batejar com a  “Confusionisme unitari” (un títol que déu ni do), el qual estava format per una part del negatiu d’un pubis femení, una gasa i uns rosaris petits (de comunió)… El negatiu a l’ampliadora, el paper fotogràfic a la base i sobre aquest paper emulsionat, la gasa i els rosaris que donaven una sensació diferent al positivat… La funció del rosari era que semblés una cadeneta a la cintura i la creueta baixava per un costat… Tot molt polit i endreçat, però polèmic i punyent!… Aquesta foto, com moltes altres que vaig fer, eren d’un sol original o màxim dos, no hi havia negatiu… La resta de còpies eren reproduccions… Un primer premi al Concurs San Dionisio de l’Agrupación Cine-Fotográfica Jerezana, la va classificar pel NEGTOR-80 (el gran premi fotogràfic espanyol d’aquells anys)… No fou premiada però va formar part de l’exposició itinerant per tot l’estat, muntada en un panel conjuntament amb 5 o 6 obres fotogràfiques més d’altres autors seleccionats… Més tard vaig saber, per persones vinculades a aquest gran concurs, que en una de les ciutats on estava programada aquella exposició, el panel on hi havia la meva foto (i de rebot les dels altres autors que compartíem el mateix espai) no es va poder (o voler) exhibir… Si algú està interessat en veure-la, a casa en tinc una còpia…

Avui us en presento una, que amb el títol “El sexe dels àngels” (una cirera de forma rara, la cara d’una nina, núvols, unes ales i uns ocells), guardo al meu arxiu personal amb un sentiment molt especial…