Els Reis de l’Orient porten coses…

Agraeixo la decisió de CALELLA COMUNICACIÓ confiant-me una nova temporada de col·laboració… Espero que aquests petits comentaris ens ajudin a refrescar la memòria  i continuïn essent del vostre interès…

Començaré repassant una mica la història particular de la Nit de Reis…  Qui de petit no ha viscut amb angoixa i tremolors la Nit de Reis?… Jo mateix em veig cap a finals dels 40 i principis dels 50, esperant amb fervor religiós (anava a “can colapi”) aquella nit màgica que, amb molt d’esforç per part de les nostres famílies, els Reis portaven als nanos de la meva generació, joguines, llaminadures i altres coses necessàries pel dia a dia…

A la dècada dels 60, per obra i gràcia d’en Morellet del BHA, el nostre grup d’amics col·laborava amb l’organització dels Reis de Pineda i els donàvem un cop de ma. En una d’aquestes ocasions, el rei Baltasar a l’hora de començar la cavalcada, va tenir un ensurt amb el cavall (perquè els reis anaven dalt de cavall) i la sella es va esmunyir per sota d’ell i va caure… Llavors el rei negre va llençar una paraulota –que per sort no es va entendre bé del tot- que fins i tot els nens que acompanyaven el seguici, sorpresos, es van senyar… Amb aquell idioma estrany el mateix Baltasar es va dirigir a la gent de Pineda, un parlament que l’alcalde va haver de traduir perquè tothom l’entengués… Abans en Melcior i en Gaspar l’havien fet en català i castellà… Després tocava el refrigeri, les gràcies i fins l’any vinent… Tot plegat una experiència molt “reial”… Temps era temps…

Anys més tard, estrenant el títol de “pares”, dúiem els nostres fills a lliurar-los la carta i a veure les cavalcades… A la primera dècada del 2000, amb la nova categoria “d’avis”, hi tornàvem acompanyant la neta…

Actualment, i seguint la tradició, els tres reis continuen ocupant un lloc al pessebre familiar, però alguns anys ens passa per alt la cavalcada… i és que, en aquests darrers temps, sembla que la monarquia està perdent pistonada… De totes maneres m’agradaria que “ses majestats” us portessin forces regals, tan físics com espirituals i sentimentals… i que, fins i tot, els poguéssim compartir tots plegats… Feliç Nit de Reis!…