D’estelades i pancartes
Des de fa unes setmanes, unes quantes la veritat, hi ha un grup de persones que regularment visiten el poble, de nit, quant tothom està a casa descansant i es dediquen a fer malbé el pal de la bandera de la Plaça Catalunya, i en roben l’estelada. També a la plaça de l’Ajuntament hi tenen retirada a visitar-la per trencar i endur-se’n la pancarta que denuncia la situació dels presos polítics catalans. Se suposa que aquests personatges estan en contra d’una i de l’altra. I la manera com tenen d’expressar aquest desacord és actuar de nit, covardament, emparats en la poca o nul·la presència de persones al carrer. Són covards i autoritaris que menyspreen la llibertat d’expressió. Ells només entenen de violència i agressió contra símbols i missatges que no els agraden.
I amb la impunitat que els dóna la nit, exerceixen el seu indecent supremacisme. Perquè, al capdavall, el missatge és ben clar: no acceptem cap altra societat que la que nosaltres volem. No accepten la diferència ideològica, només volen imposar la seva. No accepten la llibertat de defensar altres idees, només volen que s’acceptin les seves. No accepten el diàleg, ni la diversitat, només volen la imposició violenta i la uniformitat de paraula i pensament. Són covards que necessiten actuar d’aquesta manera, perquè saben que la majoria de persones no els accepten, ni a ells ni a les seves idees.
En això, però, ens situem en un estadi moral perillós. És el que proposa que hi ha qui es pensa que el món es mou a partir del que ell vol, i pensa i imposa. I no accepten que altres persones tinguin una altra manera de veure, interpretar i voler el món. En aquest sentit, els seus valors són matussers, primitius, sense arguments racionals…, els seus valors neixen en la testosterona feixista: aquella que defensa l’agressió com a argument, que només entén la força com a vehicle per imposar les seves creences. Una misèria moral que no té més objectiu que la de sotmetre al qui pensa diferent…, pel sol fet de pensar diferent, o ni que sigui de pensar!! Aquests personatges són d’una altra època que molts voldríem oblidar, però que de manera insistent i pesada, tornen a la llum de la història.
Calella faria bé de no caure en el seu parany. Els calellencs i calellenques no necessitem per a res a aquesta púrria de gentussa. Poden venir tantes vegades com vulguin a arrencar l’estelada i a emportar-se tantes pancartes com vulguin. Pobres com són d’intel·ligència, no s’adonen que en cada ocasió en què actuen, perden més legitimitat i es col·loquen en una situació de misèria moral que els porta a un cercle sense sentit on la seva satisfacció aparent per cada victòria els allunya de la llibertat. No són lliures, sinó esclaus de la seva pròpia misèria ideològica. Són persones que no viuen feliços. No poden. Sempre estan enfadats i rabiosos, bavejant odi i rancúnia contra aquells que tenim un projecte ple d’il·lusió i esperances. La seva vida és d’una buidor esfereïdora: només tenen la bandera, l’himne i un concepte de la pàtria que és del tot inútil. A cada actuació que fan, perden legitimitat i perden raó. El seu discurs no té cap capacitat per engrescar ningú que no sigui com ells.
A Calella ens sobra voluntat per seguir treballant per una república catalana que, tard o d’hora, acabarà per arribar. I maldar per construir un nou país…, sempre és infinitament més interessant que fer-ho per recuperar una societat on la por, el supremacisme, l’homofòbia, la xenofòbia i l’odi són els valors predominants. Aquest combat no el guanyaran els feixistes. De fet, des del primer dia que varen arrancar la primera estelada…, ja van començar a perdre.
Per tot plegat, no crec que aquests personatges es mereixin cap atenció especial per part dels calellencs i calellenques. Posarem més banderes i pancartes, seguirem defensant els nostres ideals i als nostres presos polítics i exiliats. I a la nit seguirem dormint amb la consciència tranquil·la dels qui es saben en la veritat.
Calella, la seva gent, és molt més que quatre arreplegats ignorants i violents que encara no s’han adonat que la seva “guerra”…, ja l’han perdut fa temps.
