I desprès demanaran responsabilitats…, a sobre!

2020-03-17T22:26:07+01:0017/03/2020|

Aquest escrit vol esdevenir una reflexió sobre el què passarà quant la crisi del COVID-19 haig passat. Igual faig ciència ficció, però coneixent com funcionen les activitats polítiques de l’Estat espanyol, serà el més probable.

De moment, venen dies d’angoixa, de mirar de resoldre –improvisar, sembla-, la situació en la que estem immersos. Escoltarem molta xerrameca dels qui no tenen res a dir, ni tampoc en saben res de malalties. Alguns, pocs, s’escoltaran als qui de veritat en saben molt d’aquest tema i molts, però molts, estarem pendents de les notícies diàries per veure com evoluciona tot plegat. Hi ha qui buscarà solucions miraculoses, altres que es posaran a resar –sempre va bé per tranquil·litzar, però de poca cosa més penso que servirà-, alguns es tancaran a pany i forrellat per evitar qualsevol contagi, altres minimitzaran la situació i alguns polítics aprofitaran per fer de manera vergonyosa un atac contra els seus adversaris. D’aquests darrers ja en sabem els noms. Però el que sí que passarà, és que tothom demanarà –i es demanarà-, perquè no hi ha més metges, i més infermeres i infermers, perquè no hi ha més UCIs, més llits, més aparells i mitjans tècnics i mecànics per ajudar a pal·liar la situació. Alguns preguntaran perquè no es destinen més diners a la salut, enlloc de comprar avions de guerra i vaixells, o per pagar festes de tauromàquia, o per destinar-los a netejar les catifes de les ambaixades, o per destinar-los a salvar bancs i caixes…, per posar alguns exemples.

Bona part de la població que avui penja a les xarxes socials vídeos maleint els óssos a aquells que no fan cas de les ordres de confinament (?) de l’estat, seran els que d’aquí a unes setmanes criticaran al Gobierno de España la seva manca de previsió i els pocs diners que destinen a la salut pública, la de tots i totes. Però aquests mateixos no deien res quan els partits a qui donen el seu vot (PP, Ciudadanos, Vox i altres de menors), es dedicaven a tancar llits, hospitals, a acomiadar metges i personal auxiliar…, aquests mateixos que deien que bons que són aquests partits que ens estalvien impostos a canvi de privatitzar la sanitat. “Qui vulgui un metge que se’l pagui”, deien alguns, cofois de repetir com lloros el que deien els líders polítics. Avui, aquests són els que bramen perquè la sanitat pública doni respostes als seus neguits. Avui, aquests són els que demanen al govern que contracti metges i que els hospitals privats siguin intervinguts per a ajudar a la sanitat pública. Avui, aquestes mateixos que voten als partits que han mig desmantellat la sanitat pública són els infectats que no poden ser atesos com caldria per manca de mitjans. I a sobre, tenen la barra de sortir a aplaudir als metges, en gest simbòlic per a  aquest col·lectiu de professionals que tenim. Però molts d’aquests metges i metgesses i personal d’infermeria són, avui, a Anglaterra, Alemanya, Suïssa i altres països, guanyant-se la vida perquè a Espanya no els volen. Aquesta és l’absurda realitat i l’absurda veritat. Un país que ha destruït inconscientment el seu sistema públic de salut, de manera frívola, i ara es troba que no pot garantir com cal la salut dels mateixos que van fer mans i mànigues per destruir-la. Anem apanyats!

I aquests mateixos desgraciats que s’han carregat la sanitat pública, ara tindran la santíssima barra de demanar comptes als actuals governants. I ho faran amb tota la virulència del que són capaços. Ara els Casado, Arrimadas, Abascal i tota la seva conhort de titelles llepaculs bramaran contra el govern socialista. El cinisme polític no té límits!

Tampoc, però, cal esperar gaire dels qui ens governen i tenen la responsabilitat de gestionar la crisi sanitària que patim. Amb les seves decisions, des de les primeres fins a les darreres, ja han demostrat la seva ineptitud. Grandiosa ineptitud! Perquè altrament, no s’entén com poden ser tant inútils a l’hora de donar resposta. De veritat es pensen que cridant a la pretesa unió de tots, la crisi passarà? De veritat es pensen que amb l’exèrcit, el virus escamparà? De veritat es pensen que permetent que la gent viatgi en metro i tren, hi haurà menys contagis? De veritat es pensen que permetent que entri i surti qui vulgui del país, contindran les infeccions? S’ha de ser ignorant i prepotent, a part –repeteixo-, d’inútil actuar d’aquesta manera. I a més a més, criticant a qui, com el President Torra, proposa mesures més rigoroses que les seves. Què Déu (si hi pot fer alguna cosa) ens ajudi!!

I passada la crisi, recomanaria que els partits espanyolistes –molt espanyolistes-, es prenguessin unes setmanes per reflexionar sobre el què ha passat. Que la bandera, l’himne i la monarquia no serveixen de res a l’hora de resoldre problemes de veritat. Que el que resolt problemes són les inversions en salut i educació. Les inversions en investigació. Les inversions en mitjans per impulsar innovacions i emprenedoria. Les inversions en els joves preparats per tal que no marxin del país…, en fi, que el que fa un país gran, no són els toros i les processons de Setmana Santa, sinó que el que fa un país gran, és que aquest pensi en les persones i les seves necessitats i oportunitats.

Ah, i un apunt final: on és el rei “preparat” enviant algun missatge de suport i consol als professionals de la salut i a les famílies que han perdut algun familiar? Em temo que, una vegada més, es demostra que la monarquia, a més de no servir per a res, són una colla de corruptes sense escrúpols. Vet aquí el gran paper d’en Felipe uve palito!!!

Cuideu-vos, cuidem-nos…

Comparteix el contingut!

Go to Top