La conspiració del virus
En ple confinament pel virus COVID-19, hom pot observar alguna cosa del comportament de les persones que ens hauria de fer pensar en la condició humana. Podem observar casos de persones solidàries i empàtiques, que actuen conforme a un sentiment profund d’entendre el que està passant -i pel que estan passant- determinats col·lectius professionals, com el personal sanitari (metges, infermeres, auxiliars, personal de neteja, administratius, etc…), i també policies, serveis d’ambulàncies, transportistes, totes aquelles persones que garanteixen els subministres bàsics per poder aguantar el confinament…, hi ha, per tant, actituds veritablement valentes i honestes que saben que per poder sortir de l’atzucac on estem, cal que ens ajudem els uns als altres. Aquestes persones són, al meu modest entendre, els que veritablement s’han conscienciat de la gravetat de la situació i miren d’ajudar a superar-la.
I en aquest sentit, no tinc prou paraules per agrair la valentia professional dels col·lectius que han d’estar en primera fila. Totes i cadascuna de les persones que estan treballant per ajudar als malalts en hospitals es mereixen, no només elogis, sinó un reconeixement social explícit. Simplement, ells són els herois! Però també els que condueixen camions amb menjar, amb productes necessaris per al bon funcionament dels centres hospitalaris o pels centres de control de l’epidèmia. I també els que s’encarreguen de la nostra seguretat i vetllen perquè tothom compleixi amb el que està estipulat (tret de casos puntuals, almenys ho vull creure així, de persones que fan un ús fraudulent de l’autoritat que se’ls ha confiat, i que mereixen el més alt menyspreu). I com no, els investigadors/es que estan, dia a dia i a contrarellotge, buscant una vacuna o, almenys, un tractament que rebaixi o minimitzi la gravetat de les infeccions…, i que veuen com no sempre se’ls té en la consideració que es mereixen. En fi, el meu agraïment a totes les persones que fan possible que el sistema de confort i benestar no només no s’ensorri, sinó que es pugui recuperar.
I al costat d’aquests valents i valentes, hi ha totes aquelles persones que no han entès res. Són els que posen per davant de la vida, els seus interessos. Dia a dia, anem coneixent personatges miserables i egoistes que no són capaços de veure més enllà de la seva pròpia malaptesa moral. Persones que ens mostren com els humans podem arribar a ser molt pitjor que els animals (a qui no els desitjo mai algunes comparacions que els hi fem amb l’espècie, diuen, més intel·ligent del planeta). Personatges que són víctimes de la seva pròpia ignorància moral. Cal prendre nota dels seus noms…, i ja ens trobarem en un altre moment. No es mereixen més espai.
Amb tot això arribo al punt nodal de l’escrit: hi ha qui veu en tot el que passa una conspiració de la natura, del planeta, per posar al seu lloc a la raça humana. A vegades, reconec, em sona a allò de la “conspiració del virus” , fent un acte d’antropomorfisme que el minúscul virus suposo no té. Però hi ha qui “ven” aquest relat: el planeta es revela contra nosaltres. Ha dit prou…, i ens posa al nostre lloc!
Home, permeteu-me una reflexió bàsica: el planeta segueix uns models de comportament presidits per la física, per les forces que es generen i per tota una sèrie de paràmetres quantificables amb models matemàtics. Però no té consciència, ni voluntat, ni intencionalitat. Justament aquelles característiques que sí que tenen els humans: som nosaltres els qui actuem amb consciència, amb voluntat i, sobretot, amb intencionalitat. Deixem al planeta tranquil, que prou pateix els efectes de la nostra irresponsabilitat i del nostre egoisme més irracional. El planeta no necessita que se’l criminalitzi, ni se’l presenti com un “venjador” anti-humans. No. El planeta serà allò que els humans li deixem que sigui. I serà un lloc habitable o no ho serà per la nostra acció sobre ell. Simplement i de forma complexa. Els virus, com els bacteris, ja hi eren abans que la nostra espècie. Uns són capaços de ser coneguts i controlats i altres no. El COVID-19, de moment, és conegut però encara no el podem controlar. I fa el que la seva natura i composició li marca: actuar contra uns cossos a qui pot matar. Vet aquí la realitat.
I per acabar, unes paraules pels polítics nostrats: quant la meritocràcia no és un requisit per accedir a determinades responsabilitats, acaba passant el que passa. I no ens podem queixar, ja que som els votants qui els escollim i els donem la clau per tal que ocupin els llocs que ocupen. Quant tinguem clar que per ser polític cal presentar un full de serveis on es demostri si la persona és o no vàlida, aleshores podrem queixar-nos. Mentrestant, la mediocritat presideix el nostre destí.
Acabo amb un desig: que ens cuidem els uns als altres i que puguem, més aviat que tard, recuperar la nostra perduda llibertat de moviments, de relacions familiars i, perquè no dir-ho, de les nostres celebracions festives més estimades.
Una abraçada solidària!
