Les multes per saltar-se el confinament podrien quedar en paper mullat

• La nostra Policia Local ja ha aixecat unes 500 actes des que es va establir l’Estat d’Alarma el dia 14 de març per saltar-se el confinament. Les sancions s’emmarquen en la llei mordassa, però advocats i fins i tot l’advocacia de l’Estat estan qüestionant les sancions que se’n deriven.

L’Ajuntament de Calella gairebé cada dia ha anat informant de la quantitat total de multes que s’han posat a calellencs i no calellencs per “desobeir els preceptes del confinament d’acord amb la Llei 4/2015”, anomenada Llei de protecció de la seguretat ciutadana, però coneguda com a Llei Mordassa. Recorden que la multa per saltar-se el confinament és sancionable amb quantitats que van dels 601 als 30.000 €. En cas de ser així, això suposaria per les arques municipals uns ingressos de com a mínim 300.000 euros.

El consistori no ha especificat a què destinarien aquests diners. Qui si ho ha fet és l’Ajuntament de Pineda, que ja ha dit que vol destinar els diners recaptats de les sancions a Pineda a un pla de xoc econòmic per pal·liar els efectes de la COVID-19.

Segons la policia, les persones denunciades s’estaven al carrer sense cap motiu que ho justifiqués: alguns calellencs que sortien a passejar, a petar la xerrada amb els amics al mig del carrer, a buscar wifi en plena nit o d’altres no calellencs que es plantejaven el dia com una jornada de vacances: platja, fotos o passeig. La policia va arribar a detenir una persona per desobediència i resistència a l’autoritat. Fins i tot, en un control policial a l’N-II van multar a dos cotxes amb més de 4 ocupants que tornaven de celebrar una festa d’aniversari.

Primer de tot, cal especificar que en una circular enviada des del govern espanyol a tots els cossos policials i que també han fet arribar a totes les policies locals, s’especificava que les multes per saltar-se el confinament es posarien d’acord amb la llei orgànica 4/2015, coneguda com a Llei Mordassa. Eduardo Cáliz, d’Arrels Advocats, un col·lectiu d’advocats especialitzat amb la justícia social que treballa per la defensa dels drets de les persones considera que “la Llei Mordassa no preveu cap supòsit pel qual sigui sancionable saltar-se el confinament; preveu supòsits en els quals hi hagi desobediència a l’autoritat davant d’un mandat concret.”

Tot i això, la missiva que han rebut els cossos policials especifica que les sancions serien de 601 euros pels desplaçaments no autoritzats i 10.400 euros per organització o participació en activitats en comú, festes o celebracions. Al mateix temps, i en preveure casos d’encarament de la ciutadania amb les autoritats policials, les sancions s’extenen a 2.000 euros per menyspreu a les autoritats, 3.000 euros per intimidació a les autoritats, 10.400 euros per violència o amenaça.

La base legal per poder posar aquestes sancions, segons la llei orgànica 4/2015 és que primer hi hagi una ordre d’una autoritat o cos policial a una persona concreta. I és aquí on radica la diferència, si no hi ha ordre concreta prèvia i, per tant, una desobediència a l’ordre no es pot posar una sanció. En cas de desobeir a l’agent, i només en aquesta situació, sí que estarem dins d’un supòsit realment sancionable.

Si un ciutadà fa un desplaçament no autoritzat i li posen una multa, si torna cap a casa fent cas a l’autoritat, la sanció queda en paper mullat. Si no es produeix una desobediència prèvia, no hi pot haver una sanció.

El principi de legalitat, utilitzat en via judicial quan es posen denúncies o es recorren actes administratius, especifica que no es poden sancionar conductes que no han estat tipificades com a sancions. Si entenem l’ordre genèrica de confinament publicada al decret de l’Estat d’Alarma com un mandat concret correm el risc que qualsevol incompliment legislatiu sigui inclòs dins del concepte de desobediència. Segons Cáliz, “aquesta interpretació implica un perill afegit: ens condueix a una mena d’estat policial on la versió dels agents preval sobre la resta, ja que ens movem en el món del dret administratiu.”

Això és el que ha fet el Ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, amb la carta adreçada a totes les delegacions del govern recordant els imports de les multes. Aquest escrit, però no ha tingut cap mena de control parlamentari, per tant, és paper mullat. L’advocacia de l’Estat ja ho ha advertit i ho ha fet veure als funcionaris del Ministeri de l’Interior. La llei que empara el decret d’Estat d’Alarma, escrita l’any 1981, especifica com a règim sancionador la legislació vigent. La legislació espanyola no té cap sanció per saltar-se un confinament.

De fet, el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, que també és coneixedor de l’escrit de l’Advocacia de l’Estat, ha enviat un escrit advertint a tots els agents del cos que s’inclogui que els sancionats han desobeït els agents i fer constar en les actes que el detall dels fets, encara que l’infractor obeeixi les instruccions. Alguns agents socials i polítics s’han posat les mans al cap després de ser coneixedors d’aquestes instruccions.

Per tal de poder posar multes expressament per saltar-se el confinament, caldria incorporar un règim sancionar dins el Reial Decret de l’Estat d’Alarma amb les prohibicions expresses i la quantia de les multes. Es podria posar aquest règim sancionador a posteriori però no es podria fer retroactiu. Només serien vàlides les sancions que es posessin un cop fet públic a través del BOE.

El president del govern espanyol hauria d’incloure un règim sancionador al decret de l’Estat d’Alarma per poder posar sancions per saltar-se el confinament. Ara per ara, la majoria de multes posades no tenen recorregut.