La Olímpia és una calellenca que ha superat la COVID-19. Ha estat la primera pacient en passar el coronavirus a la nostra ciutat. Tot va començar amb tos i dècimes. De fet, al CAP li van dir en dues ocasions que només era una grip, fins que després d’una lipotímia, diarrees i nàusees, van fer-li la prova de detecció del coronavirus i se la van quedar ingressada. Va arribar a requerir oxigen, però no va haver de passar a la zona de crítics. La Olímpia no està considerada de risc per la seva edat.

Els primers símptomes de la Olímpia van ser a principis del mes de març, tenia tos irritativa. El dilluns 9 de març va començar a tenir febre i a l’endemà va anar al CAP. Una radiografia al pit mostrava que estava neta; el metge li va dir que era una simple grip, havia de prendre paracetamol i un xarop. El dimecres 11 de març la Organització Mundial de la Salut va reconèixer oficialment la pandèmia global i el divendres 13 de març el President del Govern espanyol, Pedro Sánchez, declarava l’Estat d’Alarma. Justament en els mateixos dies, els símptomes de la Olímpia van anar a més. Va tornar a anar al CAP, on li van dir que seguís amb el mateix tractament i també li va donar consells per alternar la medicació antiinflamatòria, casualment, el seu fill treballa a l’Hospital.

Abans de ser ingressada, va haver d’anar dos cops al CAP. En totes dues ocasions li van dir que era una simple grip i que havia de prendre un antiinflamatori i un xarop per la tos i prou.

Enlloc de començar-se a recuperar, va empitjorar, el seu cos estava cansat i “vaig començar amb diarrees, amb allò que sents a l’estómac que no et pots posar res a la boca, moltes nàusees.” La diarrea es va considerar un dels símptomes de la malaltia més endavant. En els primers dies, es contemplaven la febre i la tos. “I aquella mateixa setmana, dissabte, em va donar una lipotímia i vaig anar urgències de l’Hospital de Calella. Estava deshidratada i tenia una infecció d’orina… Ja havia arribat a 39,5º a la nit” recorda. A l’Hospital li van fer la prova de detecció del coronavirus.

El metge la va enviar cap a casa a l’espera dels resultats, però els forts tremolors que va començar a tenir aquella mateixa tarda van fer que tornés de nou a urgències. Llavors sí que va quedar ingressada a l’Hospital de Calella per fer-li més proves. Era el 14 de març. No està considerada de risc per la seva edat, però en els primers dies encara no se sabia que la malaltia tenia més incidència en la gent gran.

Dos dies després -al principi els testos de detecció de coronavirus tardaven 48 hores- el seu fill li va comunicar que havia donat positiu al test, era el dia 16 de març. La Olimpia es preguntava per quin motiu li va haver de tocar a ella i com va contagiar-se del virus.

El metge li va administrar un tractament que havia de fer durant 5 dies, era tan fort que li van demanar el seu consentiment per escrit. Es tractava de la hidroxicloroquina, un medicament que, inicialment, era per la malària però que avui en dia s’utilitza per malalties com l’artritis reumatoide o el lupus. De fet, el president nord-americà, Donald Trump, la pren de forma diària com a mètode de prevenció del coronavirus. No obstant, la Organització Mundial de la Salut (OMS) ha suspès els assajos amb aquest medicament en pacients de COVID-19 per detectar una major mortalitat per problemes cardíacs i cardiovasculars. A la Olímpia, però, li va funcionar, ja sigui per la hidroxicloroquina o pel seu propi sistema immunitari.

La Olímpia s’ofegava i li van haver de posar una màscara d’oxigen. Almenys -comenta- no va arribar a estar intubada.

Per prendre hidroxicloroquina va haver de donar el seu consentiment per escrit. Actualment, però, la OMS ha desaconsellat el seu ús en pacients de coronavirus.

Un cop va estar millor, va rebre l’alta. Era el 24 de març. “No em van tornar a fer la prova per veure si ja no tenia el virus actiu”, diu la Olímpia. Un cop va arribar a casa, no va poder abraçar a cap dels seus. Va començar un segon aïllament, aquest cop a casa seva. Llavors encara no estava actiu l’hotel-hospital per als pacients que no podien passar l’aïllament. Tampoc li van donar cap tipus de medicació un cop va sortir de l’Hospital.

Explica que va estar 10 dies aïllada a una habitació de casa seva. Li havien de portar el menjar fins a la porta de l’habitació i després d’anar al lavabo calia netejar-lo cada vegada, ventilar l’habitació i canviar la roba del llit molt sovint. Es tractava d’eliminar el virus, o el que quedava del virus, del seu cos. És una situació molt angoixant. Per sort va arribar el final de l’aïllament i la Olímpia va poder abraçar a la seva família.

Tot i que ja fa dos mesos que ha passat la malaltia, encara té alguna seqüela: les pastilles que li van donar li van provocar amargor a la boca, que encara sent. La resta de símptomes han desaparegut. Afortunadament, diu, no li va contagiar a ningú. “Ni el meu home ni la meva filla, amb qui visc, ni la senyora gran a qui cuido ho van agafar”, afirma, per això diu que és una loteria: no saps mai si pots contagiar-te o no.

Sospita que es va contagiar a la Rua de Carnaval de l’Alt Maresme

Tot i que no en pot tenir la confirmació, l’últim esdeveniment multitudinari al qual va assistir abans de contagiar-se, coincidint amb el temps d’incubació del coronavirus -entre 5 i 14 dies-, és la rua de Carnaval de l’Alt Maresme. La Olímpia va participar-hi a una de les comparses. Van assistir persones de diversos municipis de Catalunya, un fet que podria haver propiciat el contagi. La rua va ser el 29 de febrer, uns dies abans que comencés a tenir els primers símptomes. Mai ho sabrà, però.

Per sort, la Olímpia ho pot explicar. Ella més que ningú és conscient que aquesta malaltia és com una ruleta però que si es fa cas a les autoritats sanitàries, es porta mascareta quan és necessari i es renten les mans com cal, no caldria patir.