La feina del director de cinema
Per dirigir qualsevol activitat és necessari un punt d’autoritat… Els que empesos per l’afició al cinema ens atrevíem, des de molt joves, a fer realitat amb imatges les nostres històries inventades, no teníem més remei que utilitzar aquesta temptació organitzativa per començar, i sobretot acabar, aquells projectes relatius a la nostra afició… De bon començament eren treballs molt personals, produïts individualment i en soledat (filmació, muntatge i sonorització)…
El següent pas, més agosarat, era engrescar altres grups de persones a la nova aventura cinematogràfica i convertir el treball en un projecte col·lectiu… També era imprescindible organitzar tot l’equip per arribar a un final prou interessant i fer una projecció pública…
Sempre he pensat que quantes més persones participin en un projecte, més possibilitats tens d’acabar-lo i no deixar-lo a mitges… Per regla general, qui assumeix la responsabilitat de la direcció, ja té tot el film al cap… Escena per escena… Quadret a quadret… Tenir la possibilitat d’escriure una història a través d’imatges en moviment és un prodigi a l’abast de tothom que tingui prou afició i paciència…
A tots els que us agrada el cinema, si encara no heu tingut ocasió de veure-la, us recomano la pel·lícula “La noche americana” (La nuit américaine) de François Truffaut, una aventura del cinema dins del cinema… En una entrevista a aquest gran director francès, a la pregunta de definir què és un director de cinema, va respondre “és una persona a la qual li estan fent preguntes constantment”…
Una abraçada (virtual en aquests temps) a tots aquells que teniu al cap tantes històries que mereixerien arribar a tothom en forma de pel·lícules… Recordeu que formar part d’un equip de rodatge, per molt “amateur” que sigui, és una experiència tant emocionant com inoblidable… Us la recomano!
