Sense rumb cap a una ciutat més LGTBIQ+ friendly

  • Qui es fixi com la nostra ciutat recolza el moviment LGTBIQ+ veurà un banc pintat -i ja mig esborrat- situat al carrer Església i un tros d’un pas de vianants a la Riera Capaspre. Res més, de moment.

Cada any, els col·lectius LGTBIQ+ celebren un dia de forma pública per a instar la tolerància i la igualtat de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, intersexuals, queer i altres orientacions sexuals o identitats de gènere socialment marginades i oprimides. Es recorda la batuda policial en un bar gai de Nova York, el 28 de juny de 1969, que va acabar amb detencions i ferits greus. Milers d’homosexuals, transsexuals i simpatitzants van sortir al carrer en suport a les persones agredides. Aquesta data s’ha convertit en el Dia Internacional pels Drets de les persones LGTBIQ+, una jornada festiva i reivindicativa per la igualtat jurídica i social i la tolerància per la diversitat sexual i de gènere.

El consistori calellenc va aprovar per unanimitat dels grups crear un Consell Municipal de Dones i LGTBI, una proposta que va presentar la Regidoria d’Igualtat, encapçalada per la socialista Cindy Rando, i del que hi formen part un representant polític de cada grup municipal. Però ni té pressupost ni s’hi ha plantejat cap tipus de política efectiva fins al moment.

Enguany, l’acció de reconeixement no va més enllà de la pintada d’un tros d’un pas de vianants -que ha costat 6 pots petits de pintura de colors i un matí d’un pintor de la Brigada Municipal- i penjar la bandera de l’arc iris a l’Ajuntament Vell. De fet, aquestes accions les podria haver debatut el Consell Municipal de Dones i LGTBI però no s’ha reunit encara.

El pas de vianants de la Riera Capaspre simbolitza el suport públic que dona Calella en aquest moviment. L’ha inaugurat avui “virtualment” l’alcaldessa Candini amb un tuit. Tal com es pot veure a la fotografia, tampoc és un pas de vianants sencer, només una part.

El Dia Internacional contra l’Homofòbia, el passat 17 de maig, va passar desapercebut per la majoria ja que encara estàvem mig confinats degut a la crisi sanitària. A Calella, però no tot estava aturat, aquest últim ple es va avançar per incorporar Calella a la Xarxa de Municipis LGTBI. Hagués estat més participatiu que hagués sortit del Consell la proposta d’adhesió de Calella a aquesta xarxa de municipis on hi ha representats una quarantena de ciutats catalans i que té el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

La CUP és la formació política del consistori que té més sensibilitat amb aquests temes, per això denuncia “la política de façana que promou el Govern municipal”. Se senten enganyats amb l’afirmació a la seva petició de col·locar la bandera LGTBI un dia com el d’avui a la façana de l’Ajuntament ja que el Govern ha decidit col·locar-la amagada a la part del darrera d’un balcó de l’Ajuntament Vell pel veto del Tribunal Suprem. “Si hi ha algun problema intenten evitar parlar-lo en els consells municipals i així no hi ha debat”, denuncia la seva portaveu, Núria Freixas.

El Tribunal Suprem va vetar l’1 de juny les banderes no oficials en els espais públics. Alguns consistoris s’han saltat la ordre del tribunal i d’altres no l’han posada. Altres ajuntaments diuen que han posat una “lona arc iris” al balcó i no pas una bandera. El debat està servit.

El Manifest del Consell Nacional LGTBI de la Generalitat de Catalunya fet públic avui 28 de juny denuncia el grau de discriminació a la pròpia llar de les persones LGTBI que s’ha pogut observar durant aquesta etapa passada de confinament degut a la COVID-19.

Aquestes polítiques que pretén posar en marxa l’Ajuntament de Calella en l’àmbit LGTBI podrien ser tan poc efectives com les polítiques de gènere del Pla d’Igualtat 2017-2020 aprovat a finals de 2018 i vàlid fins aquest 2020; el Pla és dirigit per la mateixa Regidoria d’Igualtat. En aquest cas, però, les polítiques d’Igualtat gaudeixen d’un pressupost anual de 24.000 euros però serveixen per fer polítiques d’aparador, perquè en la realitat no són efectives per casos de violència de gènere com ja s’ha demostrat almenys dues vegades en aquest últim any i dels quals ens hem fet ressò a CALELLA COMUNICACIÓ. Una de les víctimes encara espera l’activació del protocol local per a l’abordatge integral de la violència masclista.

Pla Local LGTBI?

La Diputació de Barcelona té un pla tipus, que serveix de base per als ajuntaments poc decidits que formen part de la Xarxa de Municipis LGTBI, on Calella s’hi ha adherit recentment.

Si ens fixem en quins ajuntaments han treballat sobre el tema amb profunditat, veurem que no s’ha avançat gaire a tot Catalunya. Així, per exemple, Cerdanyola del Vallès, Reus, Ripollet, Viladecans i Vilanova i la Geltrú han aprovat plans locals als seus municipis, un document on es fa una diagnosi sobre la seva situació en polítiques públiques LGTBI. A Calella partim pràcticament de zero.

Tot i això, en altres municipis es desenvolupen accions de sensibilització i prevenció d’actituds lgtbifòbiques, actes de visibilitat i reconeixement o disposen d’espais d’atenció i acompanyament específic per a persones LGTBI. D’aquestes experiències destaquen les promogudes per ajuntaments com Sabadell, Castelldefels, Terrassa, Sant Joan de Vilatorrada, Ripollet, Sitges o, més recentment, el Consell Comarcal d’Osona i Berga.

També és cert que al nostre municipi no hi ha cap associació ni col·lectiu organitzat que tingui com a objectiu la defensa dels drets de les persones LGTBIQ+ i de lluita en contra de la LGTBIfòbia.

Col·lectiu LGTBI al Maresme

A la nostra comarca, ens podem fixar amb 3 entitats que defensen els drets de les persones LGTBI al Maresme, són LGTBI Mataró, Som Masnou i Queers Tropicals.

El Consell Comarcal del Maresme ha llegit el Manifest del Consell Nacional LGTBI de la Generalitat de Catalunya de forma coral -amb polítics i tècnics de l’entitat, on també s’hi pot veure el regidor dels comuns, Sebastià Tejada, que és conseller comarcal-. El Consell Comarcal disposa del Servei d’Atenció Integral LGTBI creat a principis de 2019, el SAI Maresme ubicat a Mataró, que ofereix informació, assessorament, suport per a la tramitació de documents i, en cas que sigui necessari, denúncia per discriminacions sexuals. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies impulsen aquests SAIs als pobles de més de 20.000 habitants.

2020-06-28T18:36:53+01:00 28/06/2020 | 18:30|Categories: Noticies|
X