Companyes, amigues, “models”…

L’altre dia, parlant amb unes companyes aficionades a la fotografia, comentàvem el fet de fotografiar “models”… Recordava que, a les primeres èpoques de participar en concursos fotogràfics (parlo d’uns 50 anys enrere), llogar una model estava fora de l’abast personal… Havíem de buscar-les entre les amistats… Les filles dels amics o altres noies conegudes per parentiu, tracte diari o coneixença laboral, es convertien en possibles candidates a fer de “models”… Aquella nova experiència de posar-se davant d’una càmera era un joc engrescador, un esbarjo diferent, i les convertia realment en les protagonistes de la sessió… Algunes s’ho agafaven amb més interès i assimilaven millor el que volies transmetre a través de la seva imatge… Amb aquestes valoràvem opinions i punts de vista comuns sobre la manera de posar-se, maquillar-se, pentinar-se o vestir-se… La bona comunicació i la confiança mútua eren (encara ho són) imprescindibles per aprofitar la sessió fotogràfica… Res a veure amb els “macro” tallers fotogràfics d’avui dia…

Des d’aquí, el meu agraïment a totes les amigues “models” (algunes de les quals, segurament, ja han passat de la cinquantena) i que si bé no ens veiem massa sovint, espero que conservin un bon record d’aquella etapa fotogràfica…

Encara, de tant en tant, m’agrada fer alguna sessió amb amigues que els ve de gust fer de “models” i compartir, una estoneta, la mútua afició…