Hi ha futur més enllà de la COVID-19?

2020-09-19T09:50:20+01:00 19/09/2020|

Cada dia, quan escolto les notícies relacionades amb l’epidèmia que ara mateix ens trasbalsa les vides, em pregunto si hi haurà futur més enllà de l’actual situació. Miro de trobar respostes realistes, possibilistes i, sobretot, optimistes. I no és fàcil, es clar, però a mesura que observo de quina manera van passant les setmanes i com la situació va evolucionant, tinc la certesa que hi haurà un moment, en el futur immediat, en què tot farà un “clic” i començarem a anar bé. Digueu-me optimista si voleu, però ho sóc.

D’entrada tinc clar –negacionistes de l’epidèmia a part-, que més d’hora que tard, hi haurà vacunes que ens permetran afrontar amb garanties sanitàries el virus. No entraré a valorar les “teories conspiracionistes” i altres fenòmens paral·lels sobre que tot és una invenció per sotmetre’ns a poders ocults, o un intent per baixar el nombre de persones a la meitat en tot el planeta o ves a saber quines barbaritats alguns s’entesten en defensar (potser serà motiu de reflexió en un altre escrit). El cert és que els metges i els investigadors cada dia saben més sobre el virus. Les investigacions avancen (deixem a banda alguns líders inspirats  per efluvis mentals desordenats i totalment idiotitzats) i cada dia els laboratoris estan més a prop de trobar tractaments que ens ajudaran a superar –sinó eliminar– el virus. Igualment, els tractaments cada dia són més eficaços i adequats. El coneixement, per sort, no s’atura.

Altrament, la situació econòmica mundial i, sobretot, local, està patint tensions que mai hauríem imaginat. Com ja he dit en alguna altra reflexió, vindran dies de repensar l’economia. Estem davant d’una bona oportunitat per a fer-ho. A Calella, per parlar d’un lloc molt proper i conegut, ens caldrà repensar molt i molt, els nostres sectors econòmics: hem de continuar amb el model turístic que hem tingut fins ara? Podem pensar en fer canvis cap un model menys nombrós i amb més possibilitats (tipus turisme de proximitat, nacional, per àmbits, de cap de setmana, de salut, etc…)? podem pensar en anar introduint altres actors econòmics i altres activitats complementàries al turisme (ei, dic “complementàries”, no substitutòries), ja que tot suma? Podem repensar la ciutat? Podem, fins i tot, pensar en clau comarcal i no tant local (els municipis propers estan com nosaltres, no us penseu)? Podem pensar estratègicament i mirar més enllà del dia a dia? Potser caldrà repensar la funció que tenen les administracions sobre la ciutat i el territori? …, en fi, seria molt bo dedicar temps a pensar i no només a esperar que tot passi…, per continuar igual!!! Aquesta situació traumàtica hauria de servir per alguna cosa més que per dir que desgraciats que hem estat i plorar els què ja no hi són (aprofito per donar una forta abraçada a totes les famílies que han perdut a algú proper).

Els humans tenim capacitat de resiliència (d’aguantar situacions dures i adverses) i, encara més, tenim capacitat per mirar endavant i seguir caminant. Doncs ara serà un moment per a demostrar-ho.

Si quant la situació es normalitzi, continuem fent el mateix, estarem posant les bases d’un fracàs de futur que ens portarà a viure amb majors dificultats a mig i llarg termini. Per tant, siguem llestos i intel·ligents i fem el què faci falta per aprendre del què ha passat i donar-nos noves perspectives i un nou futur. Ens ho mereixem pels que no han pogut tirar endavant i, sobretot, per les noves generacions que tenen tota una vida per endavant.

Seguim lluitant i, sobretot, comencem a pensar en el futur que ens vindrà que, segur, serà molt millor que el que hem passat.

X