“Torneo” film d’animació – 1967
La meva primera pel·lícula amateur filmada de forma individual, vull dir sense la col·laboració d’altres amics cineastes, però amb el suport de la meva companya de penes i alegries, va ser una història d’animació… En un petit escenari de cartolines negres, dos reis del dòmino jugaven una partida com si fos una guerra… Un dels dos perdia i de ràbia es rebotia per terra, mentre el guanyador saltava d’alegria… Finalment van fer les paus… Tot molt “polític” (era l’any 1967) … La música que havia d’encaixar amb el “tempo” dels moviments, la vaig “pispar” de Rossini (obertura de Guillem Tell)… Guardo la pel·lícula com una relíquia i darrerament l’he digitalitzat… Fa pocs dies que l’hem tornat a veure i el “remake” ha servit perquè la meva neta, que ha començat a estudiar animació digital, es fes un bon tip de riure, juntament amb tota la família… Ara té el repte de repetir-la amb els seus mitjans… Estic segur que se’n sortirà amb un excel·lent… Encara és l’hora que em costa entendre com vaig fer l’animació, foto a foto, (tècnica “stop-motion” en diríem avui) amb una càmera de cinema tan primitiva (Minoltina 8mm)… El que sí recordo perfectament és la feinada del “muntatge” (moviola, empalmadora, acetona i apa, a tallar i enganxar)… I també la tècnica dels “encadenats” (recular el film dins la càmera per sobreimpressionar-hi la nova imatge), tot plegat, un mal de cap que només ho sap el que ho ha fet…
A vegades enyoro aquell cinema de treballs manuals i em sorprèn que aquella feinada dels anys heroics del cinema amateur, avui dia es pugui fer amb unes senzilles operacions de programes informàtics… Bé, un altra dia explicaré més anècdotes…