Buscar un lloc per viure en temps de crisi
Moltes famílies calculen com arribar a finals de mes, l'habitatge s'endú la meitat dels ingressos
Les immobiliàries demanen 4 mesos per avançat per llogar un pis, diners dels que molta gent no disposa. Això fa que buscar un lloc per viure sigui molt difícil.
La Rosa Sànchez es troba en una situació econòmica delicada: treballa a un hotel de Calella com a personal de neteja, però només ha pogut treballar un mes en tot aquest any 2020. Està inclosa en un ERTO que se li acabarà en breu. És una de les moltes persones que, tenint un contracte fixe-discontinu, gairebé no ha pogut guanyar res aquest estiu i la seva família ha de viure al dia, pràcticament sense estalvis.
Però té un problema afegit: el propietari del pis on porta vivint de lloguer durant 9 anys vol vendre’l i ha de buscar un lloc per viure. “El propietari em va dir que havien de vendre el pis i em dona un temps límit”, diu resignada. Quan li va comunicar, la Rosa es va posar molt nerviosa, només pensava en les seves filles. Tenen 18 i 12 anys. La de 18 està buscant feina per ajudar econòmicament a la seva família, però és molt difícil trobar-la i més sense experiència prèvia per ser jove. “Fins que no trobi res no me’n puc anar del pis, tinc dues nenes”, explica.
La parella de la Rosa també treballa a l’hostaleria, a un altre hotel de la ciutat, però ell ha tingut encara menys sort: no ha estat inclòs en un ERTO, treballa per temporada, ni tan sols és fixe-discontinu, per tant, no es considera com un treballador habitual de l’hotel. Va cobrar una ajuda de la Generalitat durant dos mesos, però no ha tingut més ingressos.
En un estiu marcat pels hotels tancats i l’absència de turistes, la Rosa només ha treballat al juliol. A l’agost la van tornar a incloure en un ERTO. El director de l’hotel vol demanar l’ajuda pels fixes discontinus pels seus treballadors.
Enmig d’una crisi sanitària, que ha derivat en una crisi econòmica i social, és una tasca complexa. Se li va acabar el contracte de lloguer a l’agost, però li ha resultat impossible trobar un nou pis. El propietari la pressiona perquè marxi, però entén que ha de quedar-se fins que trobi un altre pis. Ara paga 500 euros, però només troba pisos de 600 euros cap amunt. Si hagués de pagar aquesta quantitat, lamenta que no podria menjar. Durant dos mesos, a més, no va cobrar res de l’ERTO. Tot i així, ha pagat el lloguer del seu pis religiosament cada mes. L’últim mes no ha pogut arribar a pagar-li sencer, però sí una part. Afirma que quan cobri, el primer que farà serà pagar el que li deu. Per suposat, hi ha moltes més despeses que cal pagar: llum, gas, aigua, aliments, comunitat, telèfon, manteniment del cotxe i benzina, impostos.
Segons el decàleg de la Generalitat i Creu Roja, una família de 4 persones necessita 520 euros al mes per menjar sa. Sumat a la resta de despeses, són més de 1.300 euros al mes el que cal pagar. Per una família sense feina, és una quantitat ja difícil d’assolir.
A les immobiliàries, les condicions són difícils de complir pels temps que corren: “jo estic desesperada ja. Vaig a les finques i allà em demanen 4 mesos per avançat i jo no tinc aquests cèntims”, lamenta la Rosa, de 41 anys. Per intentar aconseguir aquests diners, va demanar un préstec al banc, però li han denegat. Les seves condicions laborals no convencen als bancs, que normalment demanen una certa estabilitat econòmica per tenir la garantia que es tornarà aquest préstec.
Desesperada, la Rosa demana ajuda per trobar un pis de lloguer assequible i deixar enrere l’angoixa que està patint. Voldria que fos a Calella per no haver de canviar a la seva filla d’escola, però no li importa a quina zona sigui. Fins ara, viu davant de l’hotel on treballa, fet que afavoreix que arribi abans de l’hora. Enguany, però, de poc li ha servit.
