El privilegi de pensar

2020-10-30T16:50:28+01:00 30/10/2020|

Fa uns mesos, vaig anar a Barcelona utilitzant el tren… Foren dues hores (anar i venir) d’observació total… A diferència de la majoria d’usuaris, mai vaig “connectat” a les xarxes i així puc mirar, observar i pensar només pel meu compte… I, de passada, recullo i omplo la meva imaginació d’anècdotes i detalls de la vida d’altres companys de viatge… Sense voler-ho em vaig assabentar (tot el vagó es va assabentar), que una senyora anava a veure un nadó que, en néixer, havia pesat dos quilos i 900 grams… Enhorabona!, vaig pensar… Aquella bona senyora es va passar tot el viatge rebent trucades de felicitació de diferents amics i parents… Altres ocupants del vagó estaven ben muts i seriosos manejant els dos dits “grossos” de les mans amb la finalitat de mantenir múltiples converses “digitals”… Alguns, molt pocs, llegien llibres, (dels de paper)… En aquestes dues hores de relaxació mental i, si en tens ganes i imaginació, pots fer un excel·lent exercici inventant històries de les vides dels altres humans… Viatjant (sense estar connectat) tindràs el privilegi de pensar i, si vols, trobaràs un munt de temes per distreure’t creant els més inversemblants contes, llibres i pel·lícules…

Us ho recomano…

X