Amazon, el dolent de la pel·lícula. Segur?

L’any 1995, Internet arribava amb comptagotes a les nostres llars de la mà del Windows 95 i Internet Explorer. Vint-i-cinc anys més tard, aquell comptagotes s’ha convertit en la xarxa sinàptica que connecta tota la nostra realitat, tant a nivell comercial com social. La incredulitat o la incomprensió amb la que autònoms, negocis o pimes encarem el moment actual ens fa buscar culpables que serveixin alhora com a caps de turc (el monopoli d’Amazon), com a excuses alleugeridores (no hi ha res a fer) o com a mals inevitables (la pandèmia), per evitar afrontar la nostra part de culpa per la situació en la que ens trobem avui. 

Tornem al 1995 on va començar tot. Segurament, ningú podia imaginar l’abast del que s’iniciava aleshores, però amb l’arribada de Facebook a Espanya al 2008 i la generalització dels Smartphones (telèfons amb connexió a Internet) a partir de 2012, era evident que venien grans canvis. Des d’aquell moment, es fa palès que el futur seria Internet i que res podria quedar aliè als seus tentacles ni a les seves permanents connexions. La nostra intimitat, les nostres dades personals, els nostres gustos, els nostres valors, el nostre pensament polític o el que ens agrada comprar… tot quedaria exposat en el Big Data.

De nou i per última vegada, tornem a 1995. L’emprenedor Jeff Bezos va llegir aquell any com una gran oportunitat. Gràcies a Internet, tenia la possibilitat real de crear la botiga somiada per qualsevol comerciant: oberta 24 hores, 365 dies l’any i amb un aparador d’àmbit mundial. Així va néixer Amazon, una llibreria online que ràpidament va ampliar el seu radi de productes, convertint-se avui dia en l’empresa més valuosa del món.

Fins al moment actual, han estat moltes les iniciatives d’empreses que, veient les enormes possibilitats, han optat per adherir-se al món global de la venda online comprenent que el negoci està a la xarxa.

Mentre totes aquestes empreses apostaven any rere any pel negoci online, invertint part del seu capital en una plataforma i estratègia de comunicació digital òptima, què s’ha fet des d’altres empreses per adaptar-se al món actual durant tot aquest temps? El cert és que molts negocis han viscut de rèdits passats, dels petits aparadors tradicionals, esperant que el món compensi la seva falta de visió. 

L’any 2020, any de la pandèmia, ha posat de relleu el canvi relacional i econòmic i ha evidenciat la ceguesa de molts en els últims anys. La comoditat i el sedentarisme empresarial són males companyies. T’acaben absorbint cap a la immobilitat i no et deixen veure les coses amb claredat.

A Calella, viure del turisme no era un crim. No adaptar-se a la nova manera d’operar online sí que ho era. Booking és l’Amazon del turisme. Com passa ara amb diversos negocis, molts operadors i hotelers van patir la no adaptació a la situació nova i van desaparèixer.

El principal carrer comercial de Calella, el carrer Església

A Calella, viure del comerç local i tradicional no és un crim. No disposar d’una estratègia complementària, ja sigui en forma de botiga online, venda de serveis online o promoció de l’empresa online, sí que ho és. En aquest sentit, pren força un concepte molt de moda en els últims temps: l’omnicanalitat, una proposta-solució per a diferents empreses encarada a connectar i treballar totes les estratègies de venda possibles i disponibles avui dia: botiga física, botiga online, marketing digital, etc.

Amazon, Booking, Shopify, Google, Microsoft, Apple, Facebook… no són els dolents de la pel·lícula.

Des del meu punt de vista hi ha 3 grans responsables de la situació que viuen moltes empreses a casa nostra:

1. Primer de tot s’ha de ser autocrític i assumir que el principal culpable d’una mala estratègia empresarial és un mateix. S’ha de ser atrevit, invertir, provar coses noves, perdre la por a equivocar-se i cercar eines i models de negoci innovadors. Cal aixecar la mirada i preveure el que ja s’entreveu en l’hortizó, que és que el món canvia i hem de canviar amb ell.

2. Com a segon assenyalat, tenim les males polítiques educacionals rebudes a Espanya i a bona part del món. Tenim un clar exemple en el succeït amb la nova llei d’educació, no consensuada amb la resta de forces polítiques i per aquesta raó, sota el meu punt de vista, abocada al fracàs. Unes polítiques basades en estudiar per aspirar a un bon lloc de treball en comptes d’aspirar a emprendre, estudis que no contemplen nocions de creació i gestió empresarial, ni tan sols d’economia domèstica a l’educació obligatòria. Aquesta mateixa política educativa acaba desembocant en una actitud corporativista, sindicalista i funcionarial en la que els que tenen inquietuds per millorar el món, xoquen de front amb “el que ja està establert”. En tenim exemples en el sector del taxi amb Uber, el tèxtil amb Zara o la globalització, el lobby de les energies no renovables contra el lobby de les renovables, la indústria automobilística i la deslocalització… Els governants actuals són un gran impediment per a l’evolució i ens confonen perquè promocionen un proteccionisme estèril davant les diferents “novetats que ens venen a robar la feina”.

3. Ja a casa, també hem de buscar responsables. A Calella, en els darrers 15 anys que coincideixen amb el boom tecnològic d’internet, s’han dut a terme una sèrie d’accions amb diferents resultats.
   
   Per una banda, tenim casos d’èxit com la plataforma web CalellaFilmOffice.cat que mostra Calella com a ciutat Plató per a rodatge cinematogràfic i que permet mostrar Calella a productores d’arreu del món. Un aparador mundial en una iniciativa molt ben plantejada. També hi ha Ràdio Calella Televisió, que ha sabut adaptar-se a la difusió de continguts online fent valer les oportunitats que brinda la tecnologia.

   A l’altra banda, trobem apostes fallides com el Museu del Turisme, que, tot i l’acompanyament d’una mínima gestió online, no genera ni de bon tros l’atracció esperada i desitjada; així mateix, tenim també el Coworking de Can Saleta que arriba tard i mal enfocat, segons el meu parer. No s’hi val a reclamar la presència d’empreses o de turistes sense millorar la destinació de Calella des dels seus fonaments. El món ofereix moltes oportunitats i si volem que els emprenedors apostin per Calella i creïn llocs de treball, cal convèncer i enamorar. I això succeeix quan cuidem la nostra ciutat en tots els seus àmbits.

No podem oferir una ciutat castigada per la manca de manteniment en parcs i jardins, carrers, o instal·lacions esportives. De res serveix impulsar hotels de 5 estrelles si Calella no la convertim entre tots en una destinació 5 estrelles.

Encara n’hi ha que viuen de la idea del que era Calella fa molts anys i s’aferren a la vella glòria sense veure les oportunitats que tenim davant com a ciutat turística que som. El turisme serà present a Calella perquè té platja i perquè és comercialment oberta. Ara bé, no s’ha fet prou des de les institucions públiques properes. No s’ha apostat prou per potenciar el Maresme com a destinació vital i privilegiada de la Costa catalana. I apostar no vol dir només anar a una fira i mostrar el catàleg fotogràfic de les diferents destinacions (que també), sinó destinar recursos en forma d’inversions ambicioses que podrien ben bé passar pel trasllat d’una via de tren que talla d’arrel les possibilitats d’unir el poble amb la platja, obrint així, un ampli ventall d’oportunitats empresarials i paisatgístiques com per exemple la creació d’una via verda que pogués unir tots els pobles maresmencs.

Des de l’Ajuntament, caldria repensar la ciutat. Tenim un Passeig Manuel Puigvert abandonat i una façana marítima totalment desaprofitada. Oportunitats per la restauració, hosteleria, comerç i altres serveis a primera línia de mar, s’escapen cada dia per aquesta causa. Així mateix, tot i que cada quatre anys els programes electorals recullen en una línia l’impuls del carrer Jovara, seguim impassibles veient com s’enfonsa la seva vida comercial que de ben segur es revitalitzaria amb les iniciatives esmentades. Hem d’apostar per la nostra ciutat o els emprenedors no ho faran, i els necessitem. Donar a conèixer Calella i les oportunitats que ofereix és vital pel nostre futur.

Centre logístic d’Amazon a Madrid

No, Amazon i els grans operadors d’Internet, no són els dolents de la pel·lícula, ho són els pensaments i les actituds antiquades que perduren en aquesta generació. Protegir el nostre tresor comercial i turístic és fer campanyes com les que s’impulsen contínuament des de l’Ajuntament, però també és proposar eines tecnològiques que puguin donar a conèixer a nivell mundial tot el que podem oferir com a destinació. La responsabilitat dels possibles fracassos és compartida, i com a ciutadà, crec que cal assumir-la de manera individual per una banda, i reclamar-la dels nostres dirigents, no en l’impuls d’un proteccionisme que no ens arreglarà el futur, sinó en el foment de les noves tecnologies acompanyades de les esmenes necessàries en l’àmbit de la ciutat.

“Tots els negocis haurien de ser sempre joves”.

“Si decideixes que faràs només les coses que funcionaran, deixaràs moltes oportunitats sobre la taula”.

Jeff Bezos, fundador d’Amazon