Ara ve Nadal!

Estem de ple en el temps d’anar preparant l’escudella, el “Tió”, muntar el Pessebre i/o l’arbre i pensar en veure la versió calellenca de “L’Estel de Natzaret”, els Pastorets de la nostra ciutat… De la infantesa recordo el pa, l’aigua i les mandarines que “menjava” el “Tió” de casa… I també el pessebre amb muntanyes de suro, molsa, galzerans, riu de paper de plata, pou, cova amb naixement, reis que baixaven de les muntanyes “nevades” i figures heretades d’altres generacions familiars… Em venen a la memòria les representacions dels Pastorets a “La Cultural”, on el millor Naim que he vist mai –Mateu Villaret- despertava els meus sentiments quan el fill pròdig recitava allò de “… doneu-me les sobres de la taula vostra; veneu-me si voleu com un esclau; però doneu-me el perdó que el necessito!”… I qui no recorda en Joaquim (Quimet) Noheras, un Satanàs amb veu de tro que lluïa, amb elegància i gosadia, la compromesa capa infernal… Sants Miquels, àngels, Mares de Déu, sacerdots, donzelles, dimonis, pastors, gent de vestuari i de la tramoia… I tants i tantes actrius, actors i gent anònima vinculada al teatre que no hem d’oblidar… Aquests dies he rellegit els versos de Ramon Pàmies i segueixo descobrint les sensacions vitals que amaga aquesta faula o rondalla nadalenca… Amb aquesta lectura m’han vingut a la memòria una llarga llista de calellencs i calellenques que han interpretat els seus personatges… Gràcies a tots per haver deixat un bocí de les vostres vides a dalt dels escenaris nadalencs…

Per cert, als anys 60 jo també vaig fer els Pastorets… Abdaró, el germà bo, era el meu personatge, un paper d’actor secundari on hi vaig posar tota la meva minsa experiència teatral i les incipients inquietuds artístiques juvenils…