El problema no són les pensions altes, sinó els sous baixos

#lectoropinaCalellaCOM: Josep Boyer Gràcia, Grup de Pensionistes i Gent Gran de Sant Pol de Mar

Li fa por al TN Migdia de TV3 dir que el problema no és que les pensions (les que són altes) quedin per sobre del Salari Mínim Interprofessional, sinó que molts sous siguin descaradament baixos?

El 29 de desembre passat, no vaig poder anar a Barcelona a la concentració davant la Delegación del Gobierno de espanya, contra l’aplicació de les mesures que proposa el Pacte de Toledo. El confinament no em va permetre canviar de comarca, i Sant Pol de Mar és al Maresme.

El Telenotícies Migdia, conduït per Raquel Sanz i Xavi Coral, va parlar de la concentració de pensionistes que hi va haber a diferents ciutats de l’estat. El que havia de ser una gran concentració a Madrid, en el nostre cas, es va convertir en concentracions a les capitals de província degut al tancament perimetral de Catalunya. Posteriorment, seguint el confinament comarcal, les concentracions es van multiplicar, i per tant van perdre visibilitat i contundència. En acabar les imatges de la concentració feta a Madrid, es va fer un comentari sobre l’augment de les pensions per damunt de l’IPC i de les conseqüències negatives que això podrà tenir. Van donar la paraula a Concepció Patxot, professora d’Economia de la Universitat de Barcelona. Aquesta va retreure que les pensions pugin més que els sous i va recolzar les mesures del ministre Escrivá que, segons ella, busquen l’estabilitat del sistema de Pensions. Per altra part, en la seva intervenció, va argumentar que cal retardar la jubilació perquè “vivim més anys i cobrem massa anys la pensió”. Que pretén, que ens morim abans..?

I encara va dir més coses, però l’objectiu no és explicar en detall la seva intervenció, ni fer-ne una rèplica aprofundida. L’objectiu d’aquestes ratlles és un altre. Discrepo i discrepem plenament de les argumentacions de la senyora Concepció Patxot, però no hi hauria res a dir si a continuació hi hagués hagut un espai perquè altres economistes, que tenen un punt de vista absolutament diferent, haguessin tingut espai i temps per explicar les seves raons.

Però no, TV-3, la nostra, ha estat la seva, la dels que volen ignorar que un 60% de les

pensions queda per sota del salari mínim, i en alguns casos molt per sota. Molt per sota del que un representant al Parlament de Catalunya cobra com a dietes, o del que un diputat al Congreso de los Diputados cobra només de dieta pels dies que ha de menjar a Madrid.

Molt per sota del que la UE i la Carta Social Europea consideren i recomanen que ha de ser el sou mínim per poder sortir de la precarietat, els 1.084 euros.

Li fa por al TN Migdia dir que el gran problema actual no és que les pensions (les que són altes) quedin per sobre del Sou Mínim Interprofessional sinó que molts sous siguin descaradament baixos?

Tem que es parli de la bretxa de gènere tant en el cas dels sous com en els de les pensions?

Prefereix silenciar que moltes de les mesures que el ministre Escrivá impulsa són únicament profitoses per a grans empreses, treballadors de les administracions (entre elles TV3 i la CCMA), sindicats majoritaris i gent amb sous molt alts?

Considera que s’ha de silenciar que la seva reforma pretén entregar progressivament els milions, molts milions, de les pensions públiques, a mans de l’especulació privada, del negoci privat, de la banca i dels fons voltors?

Ens volen fer creure que la lluita per aconseguir una pensió digna és un acte d’egoisme dels actuals pensionistes que pretenen “menjar-se” diners que haurien de ser per als nous pensionistes?

Una economista no pot entendre que una cosa és defensar els pensionistes i una de molt diferent és defensar les pensions? Les PENSIONS PÚBLIQUES, naturalment.

És molt complicat adonar-se que quan defensem les pensions estem defensant el DRET, present i futur, a cobrar una Pensió Pública DIGNA?

Que si ara tenim drets socials és perquè anteriorment altres els havien conquerit, no sense lluita, i que els DRETS futurs dels nostres fills i filles dependràn de la nostra lluita d’avui?

A les nou vaig tornar a mirar el Telenotícies Nit. M’hauria agradat haver d’esquinçar l’escrit però, tal com em temia, més que fer-lo bocins he hagut d’enviar-lo a la premsa.