“Guateques”, una llegenda urbana?

¿Oi què te’n recordes dels “guateques”? em deia el meu amic… Pel qui li vingui de nou això de “guateques”, sàpiga que eren les festes, balls particulars (res de “botellons”) que organitzàvem les colles de nois i noies per passar l’estona junts, escoltar música i BALLAR!, menjar un entrepà i BALLAR!!, beure refrescos i BALLAR!!!… A la nostra època, recordava el meu amic, els organitzàvem de dues categories… ¿Dues categories?… I tant!… Els que anàvem a casa dels pares d’alguna noia i els que fèiem a algun pis, local, garatge o terrat on no hi vivia cap familiar… Sempre calia anar ben vestit perquè els pares de torn feien com un càsting… La seva filla i amigues no podien sortir amb jovent mal arreglat… Em recordava que una de les primeres vegades, la colla de nois ens vàrem posar un llacet per corbata que eren els cordons de les sabates!… ¿Ah sí?… I tant!… Ens deixaven a soles però de tant en tant entraven a veure si necessitàvem alguna cosa… Control!… Recordava també que a l’ambient musical no podien haver-hi masses cançons “lentes” per allò d’arrambar… Doncs apa: Yenka, Twist, Rock, Limbo Rock, Madison… Sempre però hi havia l’amic que tenia cura del tocadiscos (com ara aquest 303 del Reader’s Digest que podeu veure a la foto) i que controlava la situació “punxant” algun tema lent quant li feies un senyal (Sapore di sale, Se piangi se ridi, Mis manos en tu cintura, Lola, Cae la nieve i d’altres d’aquest estil)…

¿Oi que us agradaria saber què passava quan no hi havia el control paternal??? … Doncs llavors… TOT CONTINUAVA IGUAL!… Que us pensàveu!…