Anàlisi d’unes eleccions poc volgudes

• Aquestes eleccions també es llegeixen en clau local. Els partits locals miren amb lupa els resultats i analitzen les seves tendències. A partir d’aquí plantegen estratègies.

La força que ha guanyat més vots a Calella -Junts per Catalunya- ha deixat eclipsada la pèrdua de confiança que els electors calellencs han fet al PDeCAT, el partit de l’actual alcaldessa de Calella, Montserrat Candini. De ben poc li ha servit la campanya de publicitat en aparadors de botigues calellenques buides. Tot i que, de ben segur, més d’un haurà descobert un model de publicitat nou en temps de crisi.

El PDeCAT no ha aconseguit superar la barrera del 3% a la demarcació de Barcelona i, per tant, no ha pogut a optar a entrar cap diputat al Parlament de Catalunya. A Calella, el partit ha aconseguit un timid 3,30% de l’electorat amb 227 votants davant dels 1.806 que han optat per l’opció de Junts per Catalunya amb un 26,27% de l’electorat. Curiós que la suma -en tant per cent- de paperetes de Junts per Catalunya i PDeCAT acaba donant justament el 29,57%, la mateixa proporció de butlletes de JuntsXCat (29,63%) que van sortir de les urnes calellenques el 2017, quan el PDeCAT formava part de la coalició electoral de Carles Puigdemont.

La desfeta del PDeCAT -també a Calella- és conversa de bar aquest matí a la ciutat, ja que els que han fet confiança a l’actual alcaldessa de Calella distanciant-se de Junts per Catalunya, podrien plantejar-se deixar de donar-li suport explícit i buscar una posició més neutral. Alguns dels regidors de Junts per Calella havien anunciat públicament el suport al PDeCAT aquests últims mesos.

La CUP calellenca sí que ha sabut aprofitar la seva presència a les llistes al Parlament de Catalunya. La inclusió de la seva portaveu local, Núria Freixas a la llista de la demarcació de Barcelona i la gran campanya comunicativa que ha fet el partit local els ha permès augmentar els vots (6,62%) respecte de les eleccions de l’any 2017 (4,39%). El partit, fins i tot puja amb butlletes a les urnes tot i la baixada de participació, senyal que l’electorat calellenc li dona més confiança.

ERC aguanta com a segona força calellenca a les eleccions al Parlament de Catalunya quedant-se en un 24,17% de les paperetes (al 2017 van obtenir 24,40%). Sorprèn que a les municipals de 2019 es van quedar dos punts per sota (22,75%). Esquerra Republicana de Catalunya té la clau per aconseguir la presidència de la Generalitat amb un govern clarament independentista -i amb el suport, almenys abstenint-se en la investidura, de la CUP- o acomodar-se en un pacte amb els socialistes i comuns imposant-se al veto al PSC que van signar els partits independentistes.

A l’altra cara de l’hemicicle està Ciutadans que, tot i preveient la baixada de vots, ningú es pensava que perdria més d’un 17% de les butlletes calellenques des de les anteriors eleccions de 2017 quedant-se amb un 4,42%, per sota de VOX (7,13%), la CUP (6,62%) i En Comú Podem (5,34%). Ciutadans disposava del seu portaveu local a dins de  les llistes de la demarcació de Barcelona, però el partit no ha aconseguit mobilitzar el seu electorat. Els factors de la seva abstenció es llegeixen en tant que la situació de pandèmia i la falta de mobilització respecte del desembre de 2017, quan van sumar molts suports arran de l’auge independentista just després de les votacions del referèndum. El partit torna als resultats que va obtenir l’any 2012.

Per altra banda, el Partit Popular ha anat perdent pes a Calella cada vegada que s’han realitzat eleccions al Parlament de Catalunya passant de l’11% al 2012, 8% al 2015, 3,68% al 2017 i 2,94% al 2021. El seu cap de cartell en aquests comicis, Alejandro Fernández, no està content de la resposta dels votants catalans i titlla “el resultat de molt dolent”, apuntant a que la davallada de la participació ha afectat al constitucionalisme.

El que puja amb força i caldrà fer-li un anàlisi en clau general és VOX, que se situa en quarta força al Parlament de Catalunya. 490 calellencs han decidit posar una butlleta de VOX dins el sobre electoral. No ens haurien de sorprendre aquests números ja que a les eleccions generals del novembre de 2019 el van votar 525 calellencs. Sembla que el votant de VOX és força fidel. Si extrapolessim aquests resultats a unes hipotètiques eleccions municipals, seria molt probable que el Ple de l’Ajuntament de Calella tingui un regidor de VOX. L’últim regidor a entrar a les darreres eleccions municipals seguint la llei d’Hondt situaria el mínim en uns 340-390 vots.

La irrupció de Salvador Illa com a cap de llista dels socialistes catalans ha fet variar força el resultat electoral. Les enquestes prèvies a les eleccions ja apuntaven a un increment considerable del vot socialista. Calella no ha estat menys i situa el PSC en tercera força política a la ciutat superant la barrera dels 1.000 vots que no aconseguia des del 2010 en les eleccions al Parlament de Catalunya. Si els socialistes calellencs saben aprofitar aquesta voràgine, podrien portar a mobilitzar el seu electorat de cara a pròxims comicis -també els municipals-.

Queden pràcticament dos anys per les pròximes eleccions municipals. Els partits locals començaran a plantejar estratègies a llarg termini de cara ja a les pròximes del 2023 al tombar l’estiu d’enguany.

Per altra banda, En Comú Podem no ha fet cap resultat espectacular i acusa la baixada de vots respecte de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya però es manté en tant per cent. Aconsegueix un 5,34% de les paperetes. Dins d’aquestes, hi havia el nom de Josep Maria Juhé, cap de llista de Calella en Comú. En Comú Podem manté un mínim de vots al voltant del 5% a les eleccions al Parlament de Catalunya des de fa anys tot i presentar-se sota les sigles de partits semblants: Iniciativa, Catalunya si que es pot o Catalunya en Comú – Podem.

Si el pròxim Govern de la Generalitat de Catalunya no inclou el PSC, deixaria el Govern municipal calellenc (JxC i PSC) sense la possibilitat d’aconseguir ajudes supramunicipals a cop de telèfon. El partit majoritari del Govern calellenc, malgrat anomenar-se Junts per Calella (JxC), està format per militants del PDeCAT (que no tindran representació en la pròxima legislatura al Parlament de Catalunya).

Aquestes eleccions tenien tots els condicionants perquè hi hagués un gran absentisme. I així ha sigut. El marc de la pandèmia, amb membres de mesa vestits amb EPI durant l’última hora i el recompte, les condicions meteorològiques -fred i pluja durant el matí- i una situació política desgastada, van ser un còctel que va propiciar, sobretot als votants de partits no independentistes, que es quedessin a casa. Van votar poc més de la meitat de les persones cridades a les urnes. També cal tenir en compte que les últimes eleccions van ser les més concorregudes de la història catalana, amb un ambient polític molt diferent de l’actual.

El PSC ha estat el primer en arribar a la meta del 14-F, Salvador Illa haurà de moure fitxa independentment del que facin ERC i Junts. Illa buscarà suports amb ERC -i els comuns-. Si fracassa la opció d’esquerres i no s’entenen els partits independentistes ens veurem abocats a unes noves eleccions. Si això passés seria un gran fracàs pels partits que no hauran arribat a un acord. La ciutadania ha votat pactes i n’espera.