• Els comuns volen que l’Ajuntament tiri endavant un pla per la mobilització d’habitatges buits per tal de fomentar que s’incloguin al mercat d’habitatge assequible.

Aquest pla inclouria mesures coercitives per evitar que els grans tenidors mantinguin els habitatges buits durant un període de temps prolongat. Incloure tres multes en funció de les infraccions que s’estiguin duent a terme: per exemple, per deixar unes obres a mitges o tenir l’habitatge buit i desocupat. D’aquesta manera, defensen els comuns, les infraccions poden arribar fins a un 20% de l’import de la sanció prevista per la infracció comesa i d’aquesta manera augmentar l’import recaptat total. 

Una multa coercitiva és una forma d’obligar a l’usuari a realitzar una acció determinada a través de la imposició de multes reiteratives en lapses temporals diferents. Una multa coercitiva no sanciona.

Per executar aquest pla, caldria fer inspeccions per comprovar que aquell pis o casa realment estigui desocupat. En aquest sentit, adjunten un document amb els ítems que caldria verificar, com és la inspecció ocular tant de l’exterior com de l’interior de l’habitatge o parlar amb els veïns.

Calella en Comú prioritzaria la intervenció als habitatges propietat de grups bancaris, inclosa la SAREB, i de grans tenidors. També aquells immobles en condicions mínimes d’habitabilitat, amb problemes de convivència degut a la manca d’ocupació, procedents d’execucions hipotecàries o amb problemes de salubritat o seguretat.

Els comuns plantegen buscar finançament extern a través d’un pla d’ocupació, que són programes destinats a promoure la contractació laboral de persones aturades per realitzar actuacions concretes. En aquest cas, el Servei d’Ocupació de Catalunya subvenciona bona part del cost salarial i de Seguretat Social derivada de la contractació.

Abans de fer el pla, Calella Comú contempla demanar que la nostra ciutat sigui qualificada com a “àrea amb mercat d’habitatge tens” i dissenyar el procediment administratiu per fer la declaració de situació anòmala de desocupació, elaborar una ordenança municipal per la mobilització d’habitatges buits i fer un cens d’habitatges buits a Calella. De fet, aquest cens ja s’està elaborant. Segons les últimes xifres, d’octubre de l’any 2020, 27 habitatges serien susceptibles de formar part, de forma directa, d’aquest cens de pisos buits. Segons el Pla local d’habitatge fet l’any 2017, però, hi hauria entre 385 i 460 habitatges buits. Segons l’IDESCAT pujaria a més de 1.000.

Hotels buits

Els comuns també s’han fixat en un fenomen que s’està produint a la nostra ciutat: els hotels que queden buits i desocupats. Es tracta d’establiments que en el seu moment han servit com a allotjaments per a turistes però que han deixat de fer aquesta funció. Aquest tipus d’establiments tenen l’estructura adequada per poder ser habitatges si fos al cas.

Segons el Pla local d’habitatge, es comptabilitzen 11 antics hotels i hostals abandonats. Alguns, com l’Hotel Corona, estan en un estat de degradació considerable. L’Hostal La Gaviota va ser okupat i transformat en el Centre Social Okupat La Bruna. Va començar com un projecte cultural i social, però la convivència s’ha anat degradant a causa de certes persones conflictives que hi resideixen.

En aquest sentit, alguns empresaris hotelers tenen dins els seus plans la transformació dels seus hotels -o una part- en apartaments o habitatges que executarien si aquesta crisi turística s’agreuja més del previst.