La meva àvia “Agneta”
Ara que celebrem la diada de la DONA, vull fer una reflexió sobre la meva àvia…Vaig tenir la sort de poder conèixer els meus dos avis de la banda de la meva mare: en Joan i “l’Agneta”, els del meu pare ja eren morts quan vaig néixer… “Agneta” és tal com ella s’anomenava… L’oficial era Anna i crec que també es solia verbalitzar “Agna” a segons quines zones més rurals… Llavors tenim que “Agneta” era el diminutiu de “Agna”… La meva àvia era coneguda per molta gent de Calella… Els veïns del barri de Pequin la veien passar sovint tota vegada que molts de dies anava fins a dues vegades a la Font de can Decai (no se ben bé com s’escriu) a buscar aigua que deia era molt bona per a la salut… També en portava per altres persones conegudes si li demanaven, a ella el caminar no li feia pas basarda… De petit m’acompanyava als escolapis i moltes vegades em comprava cromos a can “Fuente” (la botiga/papereria Fuentefria cantonada “Escanyapares”/carrer Romaní)… Encara la veig quan, per pagar, es girava d’esquena al taulell s’arremangava les faldilles per treure d’una altra faldilla blanca que portava a sota (refajo?) una mena de bosseta amb diners (calderilla)… M’explicava que era molt bona balladora i que de joveneta quan anava a ballar a les festes dels pobles veïns (Sant Dalmay, Salitja, Vilobí…) els joves comentaven “Mireu, ja ha arribat la Niteta Prima”… Ens va deixar amb 84 anys (aquest febrer ha estat el seixantè aniversari de la seva mort)… Tota una existència farcida d’entrebancs i maldecaps… Va enviudar força jove, i l’amo va decidir que es tornés a casar o perdria la feina de masovera… Així ho va fer i es va tornar a casar, amb un home bo i molt treballador; l’avi Joan… Una vida dedicada a treballar al camp, a tirar endavant la casa, envoltats de criatures i amb una guerra civil de teló de fons… Els seus darrers anys, acompanyada sempre de l’avi Joan, va viure a Calella a cavall de les cases de les seves filles Lola i Angeleta i el seu fill Lluís… Una vida de novel·la… Estava clar, però, que un dia tan assenyalat havia de tenir un bon record del seu net Josep Maria…
Aquest retrat seu és a l’estudi del fotògraf O.Unal de Girona, no està ben clar si pertany a finals del segle XIX o als inicis del XX… Tampoc té massa importància…
Calella, 2019
