Es promociona prou Calella com a destí cicloturístic?

Tot just fa uns dies que el Maresme ha rebut el distintiu Cicloturisme a Catalunya, una marca de l’Agència Catalana de Turisme que integra totes les empreses i entitats que realitzen activitats relacionades amb el cicloturisme, com rutes, guiatges, allotjaments, agències de viatges receptives, etc.

Calella hi és present també com a destinació especialitzada en cicloturisme de carretera. Segons s’anuncia als portals de turisme, la nostra ciutat disposa d’una àmplia gamma de serveis als apassionats del ciclisme. S’indica, al mateix temps, que fins a 10 hotels disposen d’instal·lacions degudament adaptades a les necessitats dels cicloturistes com aparcaments per bicis i menús per esportistes (així com la flexibilitat dels horaris del menjador). La ciutat també disposa de tallers de reparació i lloc per rentar bicicletes.

Recentment, però, el sector del ciclisme calellenc s’ha endut una decepció. Enguany ha estat l’últim any que la Volta ciclista a Catalunya aterra a Calella. Els ciclistes calellencs consideren que els 50.000 euros que l’Ajuntament destina a cada edició de La Volta justifiquen de sobres la inversió que es fa en turisme. Es fa difícil de concretar, ja que no s’ha fet cap estudi seriós en aquest sentit més enllà de l’ocupació hotelera i el retorn immediat als hotelers que allotgen els esportistes.

En general, els ciclistes veuen una pèrdua d’oportunitat en el fet que Calella no aposti més anys per La Volta. Consideren que aquells que no ho veuen és perquè no ho mirem “amb una mentalitat ciclista”. Els mateixos ciclistes són persones amb un alt esperit competitiu, consideren que vendre l’etapa de la Volta com a circuit per fer aprofitant que som una ciutat hotelera aportaria més visitants a la ciutat: “pensant en mentalitat ciclista i aprofitant el nom de Calella dins La Volta es podria vendre Calella com a destí cicloturístic i fer diferents circuits de forma individual o en grup, començant pel mateix que s’ha fet a l’etapa 1 de la Volta però també una sortida fins a Montjuïc, a Tossa, Montgat-Collsacreu i fins i tot al Montseny”, explica en Jaume Planas, que surt sovint amb la seva bici per fer esport. D’aquesta manera els participants dormirien a la ciutat i consumirien aquí. Al seu entendre, no s’han aprofitat prou l’embranzida que podria haver donat La Volta i creu que tres o quatre anys més hagués estat bé. Explica com estan els Alps plens de cicloturistes: “A Europa hi ha mentalitat de visionari, aquí no”. Les carreteres que porten als cims europeus tenen  informació per als ciclistes com altituds, pendents i referències, fins i tot alguna estàtua relacionada amb el ciclisme.

El col·lectiu també creu que al Museu del Turisme li falta un espai més ampli dedicat al turisme esportiu. Si bé hi ha una petita referència a l’Ironman, li faltaria un apartat dedicat al cicloturisme.

Sovint, els que circulen en cotxe per les carreteres del Maresme es queixen de la quantitat de ciclistes que hi ha -normalment en grup-. I és que el Maresme és una zona especial per atraure aquest tipus d’esportista. És mar i també és muntanya, és pla però també és accidentat. I està ben comunicat per carretera amb indrets bonics i cims. Hi ha qui pensa que cal potenciar l’entorn natural per damunt de la massificació i la urbanització.

Aquest esport, transitant per carreteres asfaltades força saturades, no és exempt de patir accidents. Alguns dels que han tingut la desgràcia de topar amb un cotxe han agafat por i han deixat la carretera per dedicar-se al ciclisme de muntanya (BTT). D’altres, no paren de reivindicar el metre i mig de distància pels adelantaments i respectar els carrils.

És un esport que el practiquen joves, adults i jubilats. L’Aleix Palma, un noi calellenc de 17 anys del Club Esportiu Fundació Creu Groga, en fa 3 que surt amb la bicicleta. Al principi li feia respecte -com als seus pares- haver d’anar per la carretera, però ara ja ho porta per la mà. L’Aleix ja espera el març perquè ve La Volta a la nostra ciutat i així té l’oportunitat de veure les bicicletes dels professionals i de parlar amb els esportistes dels equips. “És una llàstima que sigui l’últim any que pugui veure La Volta tant d’aprop. No és pels diners que costa a la ciutat, en altres coses se’n gasten més”.

Una bicicleta professional pot costar fins a 12 mil euros, les bicicletes dels aficionats calellencs tenen un cost al voltant dels 2 mil euros. 

No hi ha club ciclista com a tal. N’hi va haver un fa molts anys, el Club Ciclista La Roda, molt actiu als 80 i 90. Hi va haver un intent recent de crear un altre club esportiu que va arribar a organitzar dues marxes cicloturistes, però sense continuïtat.

Amb tot, hi ha empresaris destinats a fer portar la seva marca als mallots dels esportistes. Aquest és el cas del Champanillo, que fins i tot ha patrocinat un equip sencer. El fet que hi hagi empresaris que apostin per aquest tipus d’esport fa preveure que, a la llarga, es podria arribar a muntar un club ciclista. L’Adrià Riera, un dels propietaris del Champanillo, ho té clar: “Ja no som la Calella de festa, això està canviant a positiu. En el futur, el turisme esportiu augmentarà moltíssim. No ens va bé que Calella no formi part de La Volta. És com l’Ironman”. Ho veu com a restaurador, però també com a ciclista. L’Adrià surt en ruta els caps de setmana i utilitza aplicacions amb el mòbil -com Strava- per fer una ruta conjunta amb els altres membres de l’equip, comentar-la i compartir-la a través de les xarxes socials.

Amb la Challenge va néixer el Team Calella Triathlon l’any 2009 (la Challenge Barcelona va ser la precursora de l’Ironman Barcelona actual). Va néixer com a híbrid del Club Natació Calella i el Club d’Atletisme Calella. A la natació i a l’atletisme s’hi afegia el ciclisme. L’esportista Joan Carles Castellà en va ser un dels seus fundadors i president. El club va haver d’emigrar a Pineda per desavinences amb el Govern Municipal i entrar en conflicte amb el Club TriCBM (ara ja desaparegut). Des que està a Pineda, s’ha refundat amb el nom de Team Trirelay.

“Jo he anat a França a veure algunes de les ciutats que no hagués visitat mai si no ho hagués vist prèviament en alguna etapa del Tour”, destaca Castellà. “La Volta Catalunya no és ni el Tour de França, ni La Vuelta, ni el Giro d’Italia, però no deixa de ser un aparador de Catalunya i Calella podria estirar una mica més l’efecte de La Volta per aconseguir més turistes”. A més, considera que per vendre Calella com a destí cicloturístic cal mirar més cap al nord, a la Costa Brava i Girona, i no tant la destinació de Barcelona.