El privilegi de jugar al carrer

2021-05-14T10:21:26+01:0014/05/2021|

L’altre dia, tot recordant les cases, els espais i terrenys tancats i els negocis que hi havia al carrer Costa i Fornaguera, el carrer de la meva infantesa, em va venir al pensament que al costat de les serres de ca l’Illa, on hi treballava el meu “tiu” Lluís, hi havia un ferrer (dels de ferrar cavalls) i la mainada hi anàvem a recollir claus de ferradura per canviar-los pels que duien les baldufes i així quan jugàvem, i si teníem sort, podíem partir en dues les dels jugadors contrincants que, per haver fet una mala tirada, havien quedat a “l’ou”… La partida, més o menys, anava així: havies de tirar la baldufa, fer-la rebotar dintre l’ou i que sortís rodant cap enfora, si quedava dintre no podies agafar-la fins que els altres jugadors la fessin sortir a cops de les seves baldufes (aquí era on actuaven els claus de ferradura)… L’ou era aquell cercle que marcàvem amb un bastó (si el carrer era de sorra) o pintàvem amb un tros de guix (si era asfaltat)…

Segur que els que ja teniu una certa edat ho recordareu… Fins i tot potser trobaríeu alguna d’aquelles baldufes abandonada en un racó de casa vostra… I amb clau de ferradura i tot!… Els nanos d’ara, per jugar, en tenen prou amb un aparell electrònic, no els hi fa cap falta els claus de ferradura… Quina llàstima!

Colo, abril-2019

Comparteix el contingut!

Go to Top