El jaciment del Roser, al detall: què han trobat els arqueòlegs en les seves excavacions?

• Desgranem l’informe de les arqueòlogues sobre les seves excavacions al jaciment del Roser.

El grup d’arqueòlegs liderat per Almudena García i Natàlia Colomeda han entregat l’Informe de la intervenció arqueològica al jaciment del Roser de Calella, un document en el que resumeixen els elements trobats en anteriors excavacions i on expliquen totes les troballes que han realitzat durant aquests mesos.

En el document destaquen la “conservació excepcional” de les restes, concretament d’un edifici de grans dimensions que creuen que es correspon a la pars urbana, és a dir, la residència del productor d’àmfores. L’edifici està delimitat per un mur de façana de 3 metres d’alçada que conserva una porta d’arc de mig punt. A la part posterior, adossat a la façana, es veu un aqüeducte que les arqueòlogues entenen que recollia l’aigua de la pluja del sostre i la transportava cap al centre terrisser, situat a l’oest, sota els apartaments Toyca. Creuen que aquest aqüeducte tenia “alguna mena de comporta per derivar aigua quan calia vers l’interior de l’edifici”.

Aqüeducte i part posterior de l’edifici. (Foto: informe d’intervenció)

Han localitzat la base d’una escala que permetria accedir des de l’exterior de l’edifici salvant l’aqüeducte i, al seu costat, un petit forn, segurament metal·lúrgic. A la mateixa zona, queda per excavar un altre forn.

També es conserven tres habitacions amb sostre de volta de canó. A la zona més propera al sud -cap als edificis del grup Sant Quirze- d’aquestes estances, s’han detectat estructures que podrien pertànyer a les termes, però com es troba al límit del solar on treballen no excavaran aquest espai. Encara es pot veure la porta d’entrada, una de les estances conserva part d’una finestra i l’habitació central té un vestíbul amb obertura d’entrada i dues finestres laterals.

Voltes caigudes de les termes. (Foto: Informe d’intervenció)

La façana principal de l’edifici creuen que es troba al sud-est, a tocar de la Nacional II, per on antigament transcorria la via Augusta, que unia la península d’Hispania amb el centre del món romà.

Sota els apartaments Toyca hi ha un abocador d’àmfores on els antics productors llençaven les que havien sortit defectuoses. Se n’ha excavat una part, la que queda dins del límit de l’obra.

S’han localitzat dependències de caràcter residencial, tres habitacions de les termes amb sostre de volta que constitueixen la part millor conservada amb una alçada de parets de gairebé 4 metres, un dipòsit de grans dimensions, un forn, un aqüeducte i la part posterior de l’edificació principal.

Només han arribat al nivell de circulació, és a dir, al punt on se situava el terra de la vil·la, en dues estances. La resta del jaciment es troba a més profunditat de l’excavada, calculen que té entre 40 i 60 centímetres més de fondària, on hi podrien haver mosaics de l’època. També han localitzat pintures.

Un altre dels elements que s’ha documentat és un dipòsit amb les cantonades arrodonides que encara mostra els encaixos de les columnes que tenia a les cantonades i suportaven el sostre. Es troben en procés d’excavació d’una claveguera que surt de l’habitació central de les termes i s’endinsa cap al sud, cap als edificis del grup Sant Quirze. Precisament la zona del desguàs de les termes i el dipòsit són els únics paviments, juntament amb dues àrees més, on s’ha arribat al nivell de circulació.

Tot apunta a que la vil·la “va tenir el seu punt àlgid al segle I dC, va ser abandonada a finals d’aquest mateix segle i va tenir alguna freqüentació posterior”. Per tant, l’edifici va ser transformat al llarg d’aquest temps. Tot i així, s’han documentat elements que correspondrien a una edificació anterior i amb una altra funció.

Encara queden per excavar els espais on se situaran els pilotatges, els elements constructius que s’utilitzen per cimentar les obres per suportar el pes de l’edificació. També falten per excavar un forn ceràmic i el talús més proper a la carretera, on preveuen que apareixeran més estructures arqueològiques.

Un altre dels aspectes que queda pendent és la realització d’un plànol del jaciment i un escanejat 3D que permeti, en un futur, fer una reconstrucció virtual de l’edificació.

Les característiques del jaciment han obligat a canviar l’accés de l’obra, que en un principi se situava a la part sud, molt proper a la N-II, i s’ha traslladat més cap al nord, a prop del tanatori. Durant un temps, les tanques que rodejaven el solar estaven tapades amb una lona, però ara es poden veure les restes des de la carretera.