Quan la política s’enverina

2021-06-01T09:14:02+01:00 01/06/2021|

Hi ha moments en l’acció d’un govern que, per les raons que sigui, es produeixen fets, alguns previsibles, d’altres no tant, que tensionen la gestió i les relacions entre les diferents faccions d’adversaris polítics. Els qui governen procuren respondre de la millora manera i els que no tenen responsabilitats, miren de trobar esquerdes o escletxes per on pressionar. Tot plegat porta a viure situacions on les relacions entre les persones i els grups deixen de ser formalment bones, i passen a ser potencialment perilloses. I això succeeix més sovint del que a un li agradaria. I es dóna a totes les administracions: municipals, comarcals, provincials i nacionals. A tots nivells.

El darrer cas s’ha viscut –de fet, encara no està del tot resolt– a Calella, amb els fets de l’hostal La Gaviota (en castellà perquè és el nom que tenia).

Per circumstàncies que ara no explicaré, el fet ha transcendit la normal relació entre l’equip de govern a l’Ajuntament i els partits de l’oposició. Des de feia setmanes, el tema ja estava arribant a nivells alts de tensió, d’estires i arronses entre els veïns i l’administració. Moltes queixes, vídeos mostrant actes delictius, fotografies de persones amb actituds amenaçadores, més vídeos d’accions impresentables per part d’alguns habitants de l’antic hostal, imatges de les policies controlant a qui entrava o sortia, més imatges de policies practicant detencions…, i un munt de declaracions de partits i polítics. Uns fent demostració de la gran gestió que feien o, en algun moment, mostrant la seva impotència perquè no podien fer-hi més del què ja estaven fent…, altres posant a la picota als qui gestionaven la situació perquè no ho feien –segons els seus criteris– bé… En definitiva, relacions poc agradables i en perill de trencar la “pau” de l’oasi polític calellenc. I en tot aquest procés, els veïns cada dia més enfadats, molestos i passant por. I la cirereta es va viure quan els de VOX –partit d’extrema dreta–, va treure el nas pel poble per mirar de treure rendiment polític i atiar l’odi contra determinats col·lectius. Com se sol dir, embolica que fa fort!!

Però el desenllaç, per inesperat, del desnonament dels ocupants de La Gaviota ha esta la gota que ha fet vessat el got de la calma tensa: els partits de l’oposició demanant la dimissió del regidor de Serveis Socials, aquest defensant la seva gestió i la de les persones que treballen en aquest àmbit municipal i l’alcaldessa fent una roda de premsa en solitari, sense el suport dels partits polítics de l’Ajuntament. Només amb el suport del seu soci de govern, el partit socialista. Declaracions fortes, desmentits, malentesos, acusacions creuades de manca de suport i d’oportunisme polític…, el final de la pau política municipal?

Ja feia mesos que la política municipal calellenca estava en fase de tornar-se complicada, pel tema de la platja de gossos, pel tema de les runes romanes i pel tema de l’Aldi, principalment, però amb el tema de La Gaviota planant per damunt de tots els altres. Finalment, la crisi ha esclatat i ara mateix, si no hi posa remei ningú, cal esperar dos anys de gestió municipal amb els nervis a flor de pell, amb unes relacions que seran molt difícils de gestionar i amb desconfiances a tort i a dret. Venen mesos difícils per als qui estan al govern, però també pels qui tenen la difícil tasca de fiscalitzar el que fan els anteriors. Hi ha temes que encara poden fer més gran el forat de les relacions: gossos, romans, Aldi…, i esperem que no en surti algun altre!!

Des del punt de vista del ciutadà, que s’ho mira des de fora, aquest panorama resulta força decepcionant. Aquesta és la veritat. Potser es tracta d’una percepció, però és el que es desprèn per les declaracions d’uns i altres. Si no és així, ho sembla.

I la pregunta que ens fem molts no pot ser cap altre que pensar si això és el què necessita Calella. Patint una crisi sanitària i econòmica molt greus. Calella és un dels municipis amb més taxa d’atur, amb petites empreses que han tancat i altres que tenen moltes dificultats per tirar endavant. Joves preparats que marxen de la ciutat per trobar feina en altres indrets més propicis, gent gran que veu com el seu benestar es degrada i una ciutat amb problemes de seguretat, neteja i manteniment. Calella, més que mai, necessita un govern i una oposició que treballin per revertir la situació o ajudar a persones i a empreses a poder superar aquest mal moment. Però, lluny d’això, estan barallats i enfrontats. Amb una alcaldessa que dona la impressió –ei, és una impressió personal–, que està esgotada i cansada. Una alcaldessa que prefereix fer rodes de premsa en un ambient controlat i sense la pressió dels regidors i regidores de l’oposició. Just ara, quan Calella necessita un lideratge fort, clar i que aglutini esforços. Hi ha feina a fer dins el govern municipal. Com també hi ha feina a fer dins els partits que ara estan a l’oposició. Els interessa viure en un enfrontament continuat amb l’equip de govern? Repeteixo, ara Calella necessita sortir d’una situació extremadament difícil i potser el que ens cal és intel·ligència i pensar en positiu i ser efectius. L’oposició no pot quedar-se només en aquest discurs d’atacar contínuament i ha de mirar de ser la veu dels qui pensen que cal superar les diferències per treballar per les solucions. Segur que ho volen tots i en això, probablement, s’hi trobarien més còmodes…, i els veïns ho agrairien!

La política calellenca està enverinada…, qui la desenverinarà? El que ho faci, guanyarà una bona imatge a ulls de la ciutadania i es posicionarà de manera molt clara en un futur de cara a ser qui lideri la gestió municipal. Ens esperen setmanes o mesos molt intensos, però cal esperar que arribin les solucions i s’acabi amb aquesta imatge d’una ciutat amb els seus polítics enfrontats entre si, i amb els veïns. Calella és mereix un futur millor.

X