De tant estalviar, bona factura haurem de pagar

Just quan estem a les portes d’acomiadar la maleïda pandèmia del coronavirus, aquella que ens va deixar sense vida; quan estem a punt de tornar a la  normalitat i recuperar la vida social, per deixar de banda les mascaretes que tants mesos ens han acompanyat, de sortir sense toc de queda, de poder anar als bars, restaurants i recuperar aquell temps d’oci que ens van arrabassar i recuperar tot allò que vam trobar tant a faltar… plas!, apareix el canvi de tarifa de l’electricitat!! I ara si que se’ns en va tot en orris!

La gent ha decidit posar rentadores, assecadores i planxes a tot gas i fer rostits de pollastre de les 00.00h a 07.00h. De cap de les maneres estan disposats a malgastar ni un euro a la babalà! D’ara en endavant, a les dotze en punt de la nit tots en peu, la família sencera i ben organitzats, tots en posició: un a la rentadora, l’altre a l’assecadora, l’altre al forn i a fer feina que el temps passa volant! I l’endemà ja veurem qui es lleva per anar a treballar!

Ja començo a veure gent que abans sempre portaven la roba arrugada i de sobte van més planxats que el vestit del nostre president Aragonès. També fa dies que no veig ningú amb cap llàntia a la camisa o als pantalons, salten a la vista els punys i mànigues impecables de qui no ho hauries dit mai. Fins i tot he quedat enlluernada aquests darrers dies en veure una o altra samarreta amb aquell famós “blanc nuclear” que només aconseguien les mares (posant-les en remull hores abans era el truc). Les bugaderies ja poden plegar.

Ara que estem en ple estiu, després d’estar tancats i putejats, resulta que no podem sortir ni de nit ni de cap de setmana. Hem de fer la bugada!

De fet, no sé si les coses canviaran massa, potser la platja seguirà buida els caps de setmana, bars i restaurants tancaran abans de la 1 ja que estarem tots molt enfeinats i, si m’apuren molt, penso que n’hi haurà molts  que es resignaran a fer l’amor a les fosques, o amb una espelmeta a risc de fer foc a la barraca. Llavors si que aniran a la platja, i no per ganes, sinó per instal·lar-s’hi amb tenda de campanya.

Estadísticament ha quedat comprovat que, mirant-nos-hi una mica, acabarem pagant el mateix o una mica més, com sempre. Potser els que treballen a casa seran els que més ho notaran. La resta, si volen arriscar-se a “l’operació estalvi d’alt risc”, arribaran a estalviar-se poc més de 50€. Aquells 50€ que et gastes un bon dia amb un caprici. I passat el calvari de les nits en vetlla, ves a saber en què i com se’ls gastaran. Deu no vulgui que sigui en bombetes de baix consum!

Jo de moment seguiré fent el mateix. Visc sola i poso la rentadora quan està plena, no utilitzo assecadora, no tinc rentavaixelles (no tinc massa vaixella ni me’n cal més), no tinc planxa. Continuaré anant a dormir a les 4 de la matinada, no per estalviar llum, sinó perquè ho he fet sempre, i faré l’amor a plena llum, natural o artificial, primera perquè m’agrada i segona perquè d’a prop ja no hi veig tan bé com abans. I amb la persiana fins a dalt de tot. És elèctrica i se’m faria malbé de tant anar amunt i avall.