Can Ferrerons: una troballa arqueològica excepcional museïtzada a Premià de Mar

  • El Museu Romà de Premià de Mar conserva al seu interior les restes romanes d'un edifici octogonal
  • Un edifici octogonal únic a Catalunya es va descobrir al barri de Can Ferrerons, de Premià de Mar, l’any 2000. Es va declarar BCIN i es va convertir en museu.

2021-06-12T09:39:25+01:00 12/06/2021|

A Calella s’ha descobert una mostra excepcional del nostre passat, però també hi ha altres municipis del Maresme on s’han localitzat restes prou importants com per conservar-les i, fins i tot, fer-hi un museu. És el cas de Can Ferrerons, a Premià de Mar, on s’hi pot veure un conjunt arqueològic d’extraordinària singularitat a Catalunya, on hi destaca un edifici de planta octogonal.

Es creu que les ruïnes són de l’època romana tardana, de l’època anterior a l’emperador August, és a dir, de la primera meitat del segle I aC., perdurant fins al segle VI dC., posterior a la de Calella. Uns 500 anys d’història del que en un futur seria el poble de Premià de Mar.

L’edifici octogonal es va descobrir a finals de l’any 2000. A més de trobar-se en un estat excepcional de conservació, és únic a Catalunya. Això li va valer la declaració, l’any 2014, com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), fet que li ha donat un impuls a la seva protecció i, alhora, a la seva difusió.

Aquesta troballa arqueològica es va produir durant les obres d’urbanització i soterrament d’unes infraestructures. Realment, el jaciment era conegut des de l’any 1969, però les obres el van fer emergir. La situació és molt similar a les restes romanes d’El Roser de Calella. Arran de les intervencions que es van fer durant els anys 2000 i 2001, es va evidenciar la necessitat de regular l’activitat constructora de la zona per garantir la preservació de les restes. L’Ajuntament de Premià va aprovar un Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric.

L’any 1969 es va fer la primera troballa, uns mosaics que van fer suposar l’existència d’una important vil·la romana. Però va ser l’any 2000, durant unes obres, que es va descobrir la finca octogonal. La resta de l’edifici continua soterrat.

Sobre el jaciment, ubicat al carrer Enric Granados amb Santiago Rusiñol, es va construir el Museu Romà de Premià de Mar, les restes estan soterrades sota l’edifici. A més, a l’altre museu del poble, el de l’Estampació, es pot trobar tot un seguit de material arqueològic que es va localitzar: agulles i plaques de bronze, claus, tiges i fulles de ferro, vidres, estris realitzats en os, maons, teules, àmfores, ceràmica comuna i de taula, fragments de columnes o monedes d’època baix imperial.

Les restes de l’edifici de planta octogonal compta amb parets de 2,5 metres d’alçada i ocupa 710 m2. Presenta tres fases d’ocupació: en la primera, s’inclouen uns banys i sales de rebre. La segona es va destinar al lloc productiu, amb premses, un celler i altres elements. D’aquesta època s’han trobat restes d’una premsa, diversos dipòsits i nombroses tenalles per a la conservació del vi. Es tractava d’un centre de producció vitivinícola, igual que El Roser de Calella. En la tercera fase, es va utilitzar com a una petita necròpoli, és a dir, un cementiri. Des de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica creuen que es correspon amb una “arquitectura de palau de camp baix imperial d’un ric personatge, potser de la ciutat de Barcino (Barcelona)”. Es basen en el fet que la vil·la té banys privats i un pavelló de rebre, a més de grans habitacions on probablement s’hi feien banquets.

X