Montserrat Candini era escollida de nou alcaldessa fa dos anys. A dia d’avui, porta 10 anys al capdavant de la institució; és la tercera legislatura consecutiva que assumia el càrrec. Una continuació de l’anterior però amb noms de llista de diferents: primer CiU, que va donar pas al PDeCAT, i així ho evidenciava el web municipal. En aquestes últimes eleccions es presentava sota el nom de Junts per Calella, tot i que ara varia de nou a PDeCAT com es pot veure al logotip de les mocions que presenten. Junts per Calella es confon amb Junts per Catalunya o Junts o Junts per Catalunya – Calella, una altra formació política emergent i que acaba de presentar comitè executiu local.

La política calellenca va pel tercer volum de la mateixa història; de moment superada per l’etapa de Ramon Bagó (1979-1991). En aquesta etapa que estem visquent no han faltat elements tan literaris com una pandèmia mundial.

Des del minut 0 s’han evidenciat dos blocs polítics al consistori: l’equip de govern, sovint amb la incorporació de Ciutadans, i els tres partits d’esquerres que van intentar anar units per no gaire temps. Fins ara ha predominat un ambient tens, que s’ha anat agravant amb cada nou front obert. 

La legislatura va començar amb patates calentes ja conegudes i d’altres sobrevingudes. Una de les imprevistes i que ha portat cua va ser el centre d’emergència per menors estrangers no acompanyats s’instal·lava a l’Hotel Marisol sense fer soroll, fins que l’energia dels joves va desbordar la zona i es va produir una batalla campal entre ells i nois de la ciutat.

El centre d’emergència va traslladar-se a Sant Iscle de Vallalta i a Igualada. Pero els joves que durant la seva estada a Calella van complir els 18 anys i van ser expulsats, es van quedar. Alguns malvivien al ras a alguna zona de la ciutat, d’altres van trobar lloc sota cobert a un hostal ocupat que ha estat un dels grans maldecaps de la legislatura. L’Hostal La Gaviota, La Bruna. Un centre social que va començar al 2017 i que ha acabat de la pitjor manera fa tot just un mes.

La Bruna permetia una situació d’acollida per persones vulnerables plantejada amb bona intenció, tot i que va acabar esdevenint un punt incessant de conflictes. La gestió del seu desallotjament ha enfrontat a l’equip de govern i l’oposició, que ja estaven distants tot i que es percebia una calma tensa. 

La paraula “inseguretat” va començar a prendre una força especial en aquest mandat, amb episodis de furts, robatoris i estrebades tot i que el govern explicava que es tractaven de rebombori que es feia a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació. Malgrat no s’hagin acabat, sembla que no es produeixen amb la mateixa assiduïtat que abans.

Entre el centre Marisol i La Bruna no tot van ser flors i violes: les patates calentes continuen sense resoldre’s i han sorgit nous temes de debat, tant al ple com a la ciutat, com és la descoberta del jaciment del Roser i la construcció del supermercat Aldi al damunt. Els dos blocs polítics tenen opinions totalment oposades en aquesta qüestió, que encara cueja tot i que traslladat a la ciutadania en esgotar la via política. 

Les obres del supermercat poden coincidir en el temps -malgrat per ara sembli impossible- amb les de l’ampliació de l’Hospital, un secret ben guardat, molt demanat però amb poques perspectives d’una prompta execució. Tot sembla indicar que el projecte es troba en el mateix estat que en el moment que es va presentar en societat, malgrat que, segons el calendari previst, les obres del nou aparcament de Can Saleta s’haurien d’iniciar aquest mes. Pàrquing que, al seu torn, havia de minimitzar un dels problemes estructurals de Calella: la falta d’aparcament. 

La manca d’aparcament és una altra de les patates calentes de Calella, un problema que s’arrossega des de fa anys per la casuística de la ciutat. Les bosses d’aparcament perimetrals que s’han anat acomodant no han impedit que tant calellencs com visitants es queixin de no poder estacionar al centre, a prop de casa o de les botigues. Un dels punts forts d’aquesta legislatura -i que no ha agradat a tothom per la zona on s’ubicarà o pel tiquet que s’haurà de treure de forma diària- és la zona verda, que Ciutadans ha aconseguit des de la vicepresidència de Gestvia. 

Una nova necessitat sorgia també en aquesta legislatura, que malgrat tirava endavant l’oposició, no topava amb una reticència forta del govern: la platja per gossos. Actualment es troba en el procés de validació de les signatures que es van recollir entre els calellencs per fer una consulta popular, una de les formes de participació activa més representatives de la democràcia. L’altra consulta proposada, per qüestionar la construcció de l’Aldi, va ser rebutjada.

Als problemes calellencs s’hi sumava, amb molta força, un d’abast global: la crisi sanitària, que va esdevenir social, econòmica i turística, afectant de ple una ciutat eminentment turística com és Calella. Les imatges d’hotels i establiments tancats es van gravar a la memòria d’aquells que intentaven tirar endavant el seu negoci. Alguns no ho van aconseguir. L’oposició es va oferir al govern per fer pinya per sortir junts de la situació. Al principi semblava que es formava una treva, però va acabar aviat. El bloc dreta-esquerra té poques possibilitats d’entendre’s, malgrat al govern calellenc hi hagi aquesta estranya unió. 

Altres patates calentes de Calella són l’atur estacional, que s’ha agreujat degut a la pandèmia provocant contractes temporals encara més curts o directament anys en blanc, i el mercat municipal, reformat fa un grapat d’anys millorant-lo estèticament però sense aconseguir fer-lo atractiu perquè s’instal·lin nous paradistes. 

Els partits ja miren de reüll el 2023

Dos anys poden passar ràpids o poden passar lents. L’equador de la legislatura normalment marca el punt d’inflexió d’un canvi de tarannà, en el que els partits comencen un posicionament més bel·ligerant per diferenciar-se de la resta i atraure votants.

PP i Junts per Catalunya – Calella s’organitzen per afrontar ja el pròxim mandat, la resta de partits aniran definint posicions a partir de la pròxima tardor.

Vam votar fa dos anys, el 26 de maig de 2019 hi havia dues urnes: les de les eleccions municipals i les de les eleccions europees. D’aquí dos anys, el 28 de maig de 2023, seran les pròximes eleccions municipals, tornarem a votar, aquesta vegada sense les paperetes europees.