Les onades i els temporals provoquen grans canvis a la platja de Garbí, amb moments on creix i d’altres on pateix una regressió important
La platja de Garbí, en canvi constant: metres de sorra que apareixen i desapareixen
La platja de Calella és un dels principals reclams turístics, motor econòmic de la ciutat
Les platges de Calella tenen una extensió de 164 mil metres quadrats. La platja Gran en concentra bona part i és la més estable, ja que no té cales ni sortints i entrants de terra. En canvi, la platja de Garbí, a la zona més pròxima al penya-segat que la connecta amb la platja de les Roques, pateix canvis constants. El paisatge és molt diferent en funció de l’època de l’any: pot tenir molts metres de sorra on posar la tovallola o pot patir una regressió i quedar-se amb molt poca sorra. La diferència entre les dues imatges és abismal.
A què es deuen aquests canvis? La platja està a la mercè del mar. Si durant dies i dies, hi ha maror o forta maror provinent d’un mateix punt, farà que la sorra s’hi acumuli o se l’emporti. El mateix passa amb la força dels temporals, per això hem vist canvis substancials després del temporal Nelson, aquest mateix any, quan va crear un esvoranc de prop d’un metre a la costa calellenca.
Quan el temporal és de llevant, és a dir, ve de Girona, s’acumula i ens deixa una gran quantitat de sorra. És el que tenim ara mateix: el final de la platja de Garbí ha crescut, perquè degut a la seva orografia, es va arraconant.
En canvi, si el temporal és de garbí, de migjorn o de ponent, amb vent que bufa des de Barcelona, s’endú la sorra cap a altres zones. “Si les onades mar endins són de 3 metres, quan arriben a la costa són de 2 metres i van gratant fins que creen un bon esvoranc. Quan això es repeteix, la platja decreix”, afirmen experts en meteorologia afirmen a CalellaCOM.
Ens podem quedar sense platja?
Aquesta és la gran preocupació dels municipis turístics. Quan es produeixen temporals que afecten les platges i els passejos marítims pels voltants de Setmana Santa, moment que marca l’inici de la temporada turística a moltes ciutats, els ajuntaments clamen perquè l’Estat faci aportacions de sorra que permeti recuperar-les.
Els moviments de sorra són competència de Costes, però cada vegada s’aposta més per models naturals de platges, que en alguns casos xoquen amb les necessitats dels municipis turístics i les zones urbanes. Les platges també són motors econòmics, ja sigui com a reclam per atraure els turistes o per les pròpies activitats que en depenen. A Calella, és el cas de les hamaques de lloguer, el parc aquàtic inflable o els esports aquàtics i marítims.
Perilla la platja de Garbí? Metres de sorra que apareixen i desapareixen
En general, la pròpia platja es regenera amb el moviment natural del mar. Però s’ha anat construint, guanyant-li terreny al mar, i algunes infraestructures es veuen perjudicades, com és el cas de la línia de tren R1, que queda aturada per l’entrada d’aigua a les vies quan hi ha episodis de mala mar.
Cal tenir en compte també l’emergència climàtica. Un informe de Greenpeace avisa que els seus efectes es notaran especialment a la costa: segons els mapes de previsions de la NASA, l’any 2050 el nivell del mar a Calella haurà pujat uns 30 centímetres degut al desgel generat per l’escalfament global, el que es tradueix en la pèrdua de 30 metres de platja. Per l’any 2100, el nivell del mar haurà recuperat un metre, perdent 100 metres de platja. Cada centímetre de pujada del mar suposa la pèrdua d’un metre de sorra, és el que es coneix com la Regla de Bruun. De nou, la platja de Garbí resulta la més afectada.