• Calella demanarà declarar la ciutat com a àrea de mercat d'habitatge tens per tal que es puguin regular els preus del lloguer. Només es podrà aplicar als nous contractes d'habitatges habituals. La llei està impugnada i el Tribunal Constitucional pot declarar-la inconstitucional per envair competències estatals.

Els nous contractes de lloguer que se signin a Calella estaran regulats i no podran passar d’un topall màxim. L’Ajuntament demanarà a la Generalitat que declari Calella com una àrea de mercat d’habitatge tens, que implica que la ciutat està en risc de no poder disposar d’habitatges de lloguer a un preu assequible per a tota la població. Aquesta catalogació és imprescindible perquè el municipi es pugui acollir a l’anomenada “Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatges”, aprovada al setembre de l’any passat, que és la que permet rebaixar i congelar el preu dels nous contractes de lloguer.

Un cop entri en vigor, els contractes que se signin hauran de cenyir-se al preu/m2 de referència. En el cas que l’immoble hagi estat arrendat per sota del preu de referència durant els darrers 5 anys, la llei impedeix que el propietari n’apugi el lloguer. Per tant, la norma rebaixa els preus que ara estan per sobre de l’Índex de preus de referència i congela els que se situen per sota. 

Per fer efectiva la declaració de mercat tens, cal que l’Ajuntament presenti una memòria a la Generalitat que en justifiqui i acrediti els motius. També ha d’incloure les mesures que el consistori impulsarà per contrarestar el dèficit d’habitatge de lloguer. Per tant, no entrarà en vigor automàticament.

Els criteris per fixar el preu dels lloguers només tenen efecte sobre els nous contractes d’habitatges habituals, però no canvien les condicions dels contractes que estiguin vigents ni tampoc tenen cap efecte sobre les segones residències. És a dir, aquelles persones o famílies que ara estiguin pagant un preu de lloguer abusiu hauran d’esperar a que s’acabi el contracte per poder beneficiar-se de la rebaixa.

Malgrat el que estableix la llei, el mercat d’habitatge de lloguer compta amb una gran economia submergida. Alguns arrendadors no declaren els seus contractes obligant a pagar en mà diners de més als seus inquilins per permetre’ls continuar vivint al seu pis, uns diners que no consten en cap document oficial per ser una mesura il·legal. En aquests casos, és poc probable que el propietari del pis es resigni a rebre un preu inferior pel lloguer ni es pugui emparar en aquesta normativa. 

A banda del preu del lloguer, arrendador i arrendatari també poden pactar que l’inquilí assumeixi les despeses de la comunitat, l’Impost de Béns i Immobles (IBI) i la taxa de la brossa.

L’Ajuntament pot decidir la durada i les característiques

La declaració d’àrea de mercat d’habitatge tens pot tenir una durada màxima de 5 anys, prorrogable a 5 anys més, però és revisable i es pot escurçar. Per tant, dependrà de les característiques del mercat de lloguer que l’Ajuntament mantingui aquesta catalogació o la suprimeixi.

Esquerra Republicana de Calella i Calella en Comú van presentar la moció per tal que el ple aprovés declarar la ciutat com a àrea de mercat d’habitatge tens. Tots els partits amb representació al consistori van donar el seu vot favorable excepte Ciutadans, que es va posicionar en contra al·legant que la mesura perjudicaria als particulars propietaris d’immobles i que no tenia constància que hagués suposat una millora en els municipis on s’ha estat aplicant fins ara.

La llei preveu que l’Ajuntament tingui marge per flexibilitzar la norma general per adaptar-la a les necessitats concretes del municipi. Així, pot minorar o incrementar el preu de l’Índex de referència de preus del lloguer en un 5% i poden excloure de la norma els pisos que sumin més de 150 metres quadrats.

Per apujar un 5% el preu de l’índex cal que reuneixin alguns requisits, com que l’habitatge disposi d’ascensor, aparcament, calefacció o aire condicionat, jardins o piscines comunitàries, servei de consergeria, vistes o mobles.

L’arrendament per sobre del preu de l’índex, falsejar el preu de referència i no adjuntar-lo al contracte implica sancions, amb multes d’entre 3.000 i 9.000 euros. Si el preu se situa un 20% per sobre de l’índex o si el propietari oculta o falseja informació sobre la renda anterior, la sanció podrà arribar als 90.000 euros.

Un any de la seva aplicació

La llei va entrar en vigor fa tot just un any de forma automàtica a 61 municipis catalans (municipis que tenien més de 20 mil habitants i complien les característiques que marcava a llei de l’habitatge tens). Es va decidir que tindria una durada d’un any i que els ajuntaments decidirien si la mantenien o si ja no era necessari. Ciutats com Barcelona, però, han decidit continuar aplicant la norma després de comprovar que els preus han baixat.

Veient que la mesura ha funcionat als municipis on s’ha aplicat, el Consell Comarcal del Maresme instava fa uns mesos als ajuntaments de la comarca a demanar també la regulació dels preus de lloguer i municipis com Arenys de Mar, Arenys de Munt o Canet de Mar, a més de Calella, ho han sol·licitat. Malgrat de Mar, en canvi, va rebutjar-ho. Mataró i Pineda de Mar van ser de les primeres ciutats en aplicar la llei.

La llei, en precari

El govern espanyol va recórrer la llei catalana de regulació de preus de lloguer davant el Tribunal Constitucional el mes de juny d’aquest any al·legant que envaïa competències estatals. Tot i que tenia la potestat de tombar la llei de forma exprés, va optar per mantenir-la fins que l’alt tribunal es posicioni al respecte, el que pot trigar entre un i dos anys.

De totes formes, des de l’executiu espanyol s’està tramitant una llei d’habitatge que incorporarà molts dels elements impugnats a la norma catalana.