FESTA MAJOR

Minerva i Mercè: dues festes majors amb rostre de dona

  • Calella i Barcelona de Festa Major, qui copia a qui?

  • La Festa Major de Calella i la de Barcelona coincideixen en dates
  • Calella i Barcelona coincideixen en dies de Festa Major. Calella celebrarà la Festa Major de la Minerva el pròxim 23 de setembre, l’endemà ho farà Barcelona amb la Festa Major de la Mercè.

2021-09-20T08:53:01+01:0020/09/2021|

Curiós que els patrons de Calella siguin Quirze i Julita (la Festa Major petita de juny que se celebra el dia 16) i, en canvi, celebrem la Festa Major el 23 de setembre. El motiu d’aquesta celebració es remunta al 1756, quan es va celebrar el primer aniversari de la reedificació de l’Església actual de Calella en honor a Santa Maria i Sant Nicolau, un 23 de setembre. L’anterior temple, situat al mateix lloc, va ser destruït quan li va caure el campanar al 1747. A la façana de l’edifici s’hi pot llegir la inscripció d’aquesta història.

El nom de Minerva a la Festa Major ve de 1644, quan la confraria del Santíssim Sagrament fou agregada amb tots els honors i privilegis a la Minerva de Roma. Segons diu un document de l’època, fou introduïda a Calella celebrant-ho amb músics que amenitzaven la diada, era festa grossa. Minerva és la deessa de la saviesa, de les arts, de l’estratègia militar i, a més, protectora de Roma. L’equivalent grega és Atena.

Barcelona celebra la seva festa gran el 24 de setembre per la Mercè, però tampoc és la seva principal patrona. Comparteix aquest reconeixement amb Santa Eulàlia -popularment Laia-, que se celebra el 12 de febrer. Mercè va venir després d’Eulàlia -des de 1687-. El 24 de setembre sí que és la Mare de Déu de la Mercè.

Cartell Festa Major Calella (esquerra) i cartell Festa Major Barcelona (dreta)

Tornem a Calella, el cartell de la Festa Major de Calella d’enguany és el rostre de la geganta Minerva amb els cabells blaus, uns penjolls ovalats daurats amb dos rubins i una diadema coronada amb l’escut de Calella al mig. Porta mascareta, adient als temps que corren, malgrat que en l’espai públic no és obligatori excepte quan no es pot mantenir la distància de seguretat, ara per ara.

El cartell es va fer públic el dia 8 de setembre. Acostuma a estar creat per dissenyadors calellencs, tot i que no s’han donat detalls de l’autor del cartell d’enguany, sí que se sap que altres edicions ha estat responsabilitat de Marina Turró, Sergi Cugat, Xavier Cáliz, Carme Guri o Gisela Toll, entre d’altres. El programa d’enguany es pot decarregar aquí.

Cartells Festa Major Minerva últims 5 anys

El cartell de la Festa Major comparteix espai i temps a la ciutat amb el cartell de Fira de Calella i l’Alt Maresme, més impersonal enguany destacant-ne els 40 anys (pels qui comptin enrere cal tenir present que l’any passat no hi va haver fira degut a la pandèmia). Coincideix que la deessa Minerva també és la patrona dels artesans.

La presència de la geganta Minerva als cartells que anuncien la Festa Major de Calella és força típica. Si bé l’any passat va ser la primera edició que vèiem a la Minerva amb mascareta, anys anteriors sempre hi apareixia com a element principal i en forces ocasions, acompanyant el Far.

Barcelona també representa el seu cartell amb una figura femenina; curiosa la semblança dels cartells de la Festa Major de la Mercè i de la Festa Major de la Minerva d’enguany. La forma de mostrar el rostre de la ciutat comtal és el d’una dona bella i protectora  amb una mirada desafiant i amb una corona escolpida amb dansaires ballant sardanes amb un panot central, el símbol de les típiques rajoles de la capital. De colors càlids i vius, el seu cos recorda també símbols propis de la ciutat. El cartell de la Mercè és de l’autora parisina afincada a Barcelona, Malika Favre, i es va presentar 7 dies abans que el nostre. Enguany, la capital celebra els 150 anys de la primera Festa Major. El programa de la Mercè, aquí.

Plou sempre per la Festa Major?

No hi ha Festa Major de la Minerva sense pluja, no hi ha Fira de Calella sense pluja. Si ens remuntem temps enrere, la primera festa de la Minerva que es va programar consistia en una processó pels carrers de la vila, d’uns 800 habitants. Era el 1756 -un any després de la reedificació de l’actual Església- i no es va poder celebrar com cal degut a un aiguat que ho va impedir. De fet, segons va deixar escrit el mossèn del moment, la Riera Capaspre es va desbordar i va afectar moltes cases. La gent no va anar a missa i Santa Minerva -el mossèn ho atribuïa a Déu- va protegir-los perquè ningú prengués mal.

A Barcelona també hi tenen una explicació: ho atribueixen a Santa Eulàlia, que es queixa i plora per l’oblit dels barcelonins que adoren Santa Mercè. Segons les males llengües, no plora per pena, sinó per fastiguejar la festa de la seva contrincant.

Comparteix el contingut!

Go to Top