Amb el bilingüisme no n’hi ha prou

És una tarda d’agost, en un hotel de Calella, ple d’estrangers d’arreu d’Europa. De sobte, a recepció reben una trucada de l’habitació 603: un dels hostes pateix un atac de cor i cal trucar urgentment a una ambulància. L’ambulància arriba en menys de 10 minuts  i d’ella baixen dos nois joves que es donen pressa en atendre al pacient. Però hi ha un problema: el pacient és francès i només sap parlar francès i anglès; els auxiliars d’ambulància, en canvi, sent catalans, només saben parlar català i castellà. Sense que pacient i auxiliars es puguin comunicar efectivament, l’atenció mèdica es fa molt difícil, ja que cal assegurar-se de moltes variables per evitar un mal major (al·lèrgies, patologies especials…). Finalment, la recepcionista es veu obligada a pujar a l’habitació per a fer d’intèrpret perquè s’entenguin ambdues parts.

Aquesta és una situació real que es va donar fa poc a Calella, situació la qual denota un greu problema del nostre sistema sanitari i fins i tot educatiu: el baix nivell en llengua estrangera. I és que és normal que no es pugui parlar francès, alemany o rus, però que dos joves de vint i pocs anys, sent auxiliars d’ambulància en una zona altament turística, no siguin capaços d’entendre una llengua tan universal com és l’anglès, és molt greu.

És molt greu, per una banda, perquè denota una falla més que evident en el sistema educatiu, el qual és insuficient com per a garantir un nivell adequat d’anglès en els estudiants catalans. En aquest sentit, ens agradi o no, saber només català i castellà no és suficient; molt menys encara per a les noves generacions en un món cada cop més globalitzat. I, per altra banda, és molt greu perquè impedeix una actuació efectiva del sistema sanitari. I és que els auxiliars d’ambulància són sempre el primer filtre en el procés sanitari: són les primeres persones en posar-se en contacte amb el malalt i per això és fonamental que aquestes persones tinguin recursos lingüístics suficients per a garantir una mínima entesa amb el malalt. Repeteixo, no demano que els auxiliars sàpiguen xinès o eslovac, però un anglès decent sí que haurien de tenir, més encara en una zona tan turística com ho és la nostra.

Tot això no treu el fet que tinguem un dels millors sistemes sanitaris del món i que tinguem un relativament bon sistema educatiu. La qüestió és que sempre hi ha marge de millora (per exemple, foment del trilingüisme amb més presència de l’anglès, ajudes per poder accedir a cursos en anglès, etc.), i aquest marge pren un caràcter d’urgència en el moment en què parlem de salvar vides. Per això, tenir uns auxiliars d’ambulància capaços de comunicar-se amb la major quantitat de gent possible és fonamental.