Anècdotes dels amics

2021-10-09T19:10:25+01:0009/10/2021|

Hi ha gent que, quan parlo d’un meu amic, pensen que és un amic “imaginari” i que els relats són experiències personals… Doncs no és pas del tot veritat, uns quants amics meus m’expliquen coses perquè saben que, un dia o altre, ho podran llegir aquí… Aquesta història també és d’un meu amic, un d’aquells d’anar al col·legi junts… Diu que la primera vegada que va veure un pit femení “en directe”, va ser a Can Salom… Explica que una de les nenes/amigues que ocupaven la fila de butaques del davant, es va aixecar per posar ben plegadet al respatller de la cadira l’abric que portava… I es va ajupir tant davant seu que per l’escot li va veure el sostenidor, i de propina, el pit a dintre d’aquell embolcall blanc… Un pit angelical i quasi adolescent li feia l’ullet… S’emociona quan ho explica… I diu que quan saluda aquella “noia” pel carrer (avui dia àvia, que ja ha passat de la seixantena), encara li ve a la memòria aquella imatge tendre que, sense adonar-se’n, ella li va oferir a les primeres files de Can Salom una tarda de cinema…

Potser ell no m’ho va explicar exactament amb aquestes mateixes paraules, però la història és aquesta.

Colo, 04-octubre-2019

Comparteix el contingut!

Go to Top