• No se superen els valors de referència legislats

• L'OMS ha rebaixat els llindars de recomanació, preocupen els nivells de diòxid de nitrogen i d’ozó

Entre l'11 de novembre i el 8 de febrer, la Unitat Mòbil de Medi Ambient va prendre mesures de contaminació atmosfèrica a Calella a petició d'un treball de recerca d'un alumne de l'Escola Pia.

• Calella, en general, té uns nivells de contaminació atmosfèrica per sota dels límits que marca la legislació espanyola. Amb la reducció de marges contemplada per l'OMS, hi ha alguns indicadors que sobrepassarien els límits.

Entre finals de 2020 i principis de 2021, es va desplaçar una unitat mòbil del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural -abans Departament de Territori i Sostenibilitat- a l’aparcament dels Toyca, prèviament a que fos aparcament de vehicles arran de les obres de l’Aldi. L’objectiu era analitzar la qualitat de l’aire calellenc, un punt de la geografia catalana que no és preocupant. Les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya que estan més a prop de casa nostra són a Mataró, Sant Celoni i Girona.

Calella -i l’Alt Maresme- no són zones especialment preocupants pel que fa a la contaminació atmosfèrica, ja que hi ha molta ventilació a causa dels vents canviants entre dia i nit. De fet, segons l’estudi, la principal font contaminant és pràcticament el trànsit, concretament de les carreteres: la N-II, la C-32 i la carretera d’Hortsavinyà.

Les mesures es portaven a terme per encàrrec de l’Escola Pia de Calella, on un alumne estava fent un treball de recerca en l’àmbit de la contaminació atmosfèrica. La Generalitat va col·locar una unitat mòbil entre l’11 de novembre de 2020 i el 8 de febrer de 2021. Cal tenir present que les mesures es van prendre en plena pandèmia, amb restriccions de mobilitat i a ple hivern, moment en el que l’activitat a Calella és molt baixa.

Els valors mesurats van ser el diòxid de sofre (SO2), el sulfur d’hidrogen (H2S), diòxid de nitrogen (NO2), monòxid de carboni (CO), ozó troposfèric (O3), partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), metalls pesants (cadmi, arsènic, níquel i plom) i el benzè (C6H6) amb els hidrocarburs.

Segons el tècnics del Departament d’Acció Climàtica els nivells d’aquests contaminants s’han mantingut baixos durant els tres mesos que va durar la campanya, sense observar-se cap comportament anormal.

Cap dels valors analitzats ha superat els marges de referència legislats segons la normativa espanyola.

Les dades també demostren que alguns dels contaminants presents a Calella sí que superen les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que les va actualitzar el setembre passat. L’enduriment dels límits que marcava aquest organisme internacional preten que els països comencin a fer lleis més restrictives en matèria de medi ambient per reduir el nombre de morts prematures i les malalties associades a la contaminació.

L’OMS endureix els límits de contaminació

• Seguint aquests nous límits, a Calella hauríem de corregir els nivells de diòxid de nitrogen i ozó troposfèric i estem al límit amb les partícules en suspensió inferiors a 10 micres.

Diòxid de Nitrogen (NO2)

El diòxid de nitrogen prové de la combustió o de la indústria. Com més transit hi ha per la zona, més alt és el nivell de diòxid de nitrogen. Els valors mitjans observats a Calella són de 11 ug/m³ (el màxim segons la normativa és 40) i el valor màxim en el període de control va ser de 53 ug/m³ (la legislació espanyola ho fixa en 200). L’OMS marca aquest límit mitjà en 10. Això fa veure que sí que estem pel damunt dels valors que l’OMS considera que són de referència pel benestar de la població.

Aquest gas, en concentracions elevades, provoca una inflamació de les vies respiratòries. Una exposició prolongada provoca bronquitis en menors asmàtics. És el responsable del que anomenem pluja àcida.

Monòxid de carboni (CO)

El monòxid de carboni prové, novament de la mala combustió, principalment del gas, carbó, gasoil o biomassa, principalment, del trànsit i de les estufes domèstiques. El valor màxim observat a casa nostra va ser de 2 mg/m³ (el màxim segons la legislació espanyola és de 10). L’OMS també ha revisat aquest paràmetre a la baixa i, des de setembre d’enguany el situa a 4 mg/m³, just el doble del que tenim a Calella.

El monòxid de carboni és un gas que contribueix a l’efecte hivernacle ja que s’acaba convertint en diòxid de carboni. És incolor, sense olor i sense gust. Altes concentracions d’aquest gas poden provocar la mort per inhalació, ja que a l’entrar als pulmons fa reduir la quantitat d’oxigen en sang. En espais interiors i tancats és molt perillós.

Benzè (C6H6)

La unitat mòbil del Departament d’Acció Climàtica també va mesurar el Benzè (C6H6), gas principalment que prové del trànsit, la calefacció domèstica i l’evaporació dels hidrocarburs en la seva distribució. La mitjana que es va registrar a Calella va ser de 1,3 ug/m3 (el màxim és de 5 i el valor de referència de la OMS és de 1,7). Té l’aroma del gas típic de les gasolineres. La seva presència en aquest indret és deu, segurament, a la gasolinera situada a menys de 200 metres d’on es feien les mesures.

Diòxid de sofre (SO2) i sulfur d’hidrogen (H2S)

Les dades del diòxid de sofre són molt baixes, només s’han detectat 2 ug/m³ en un dia i, com a molt, ha arribat a 8 ug/m³, són clarament inferiors als valors legals de referència (125 i 350 respectivament) i també estan per sota del nou límit establert per la OMS, que el situa en 40. Aquest contaminant prové principalment de les combustions domèstiques. També ha estat notícia últimament ja que el volcà Cumbre Vieja a La Palma emet diòxid de sofre en grans quantitats. Els oceans també són grans aportadors a l’atmosfera d’aquest gas. És incolor i a grans concentracions sí que es nota. També provoca pluja àcida.

Per altra banda, el sulfur d’hidrògen també es manté en els límits legals, el valor màxim registrat ha estat de 28 ug/m³ (el màxim segons la normativa són 100) i el màxim mitjà diari és de 8 ug/m³ (40 segons la normativa).

Ozó

En el rang de controls que es van realitzar també s’hi mesurava el nivell d’ozó. Es tracta d’un contaminant que es forma amb altres compostos i gasos i amb l’acció de la radiació solar. No és el mateix ozó de les altes capes de l’atmosfera i que està implicat en l’anomenat forat de la capa d’ozó i que afecta als pols. Es tracta d’un gas incolor, invisible però que té una olor agradable. Pot provocar irritacions  i dificultats respiratòries en altes concentracions; també asma i malalties pulmonars. A Calella es detectaven, com a màxim, 86 ug/m³ (el màxim segons la normativa per haver d’avisar a la població amb malalties respiratòries és 180).

L’OMS, però, ha ajustat aquest paràmetre a 60 ug/m³. Amb aquestes dades a Calella tenim el repte de reduir aquest contaminant en un 30%.

Partícules en suspensió

Les partícules en suspensió són una altra de les fonts de contaminació que no està formada per gasos, sinó per un barreja d’elements sòlids i líquids que es mantenen a l’aire pel seu poc pes.

Es classifiquen pel seu diàmetre, concretament el treball que es va fer a Calella era per a partícules que tenien una dimensió inferior a 10 micres. L’estudi conclou que no se superen els nivells límits preocupants, ja que se’n van detectar 18 ug/m³ de mitjana diària, amb una mitjana total de 13 ug/m³ (la legislació espanyola assenyada 50 i 40 respectivament). L’OMS ha rebaixat aquest límit i ha recomanat no passar de 15 ug/m³ de mitjana.

Les particules en suspensió han estat la clau per decretar els episodis de contaminació atmosfèrica que hem patit a Catalunya els últims anys. Aquests episodis han provocat la reducció temporal de la velocitat a algunes vies catalanes i la restricció de circulació per camions.