• La Jéssica Elies és una calellenca de 16 anys que té molt clar el seu somni: participar als Jocs Olímpics practicant el seu esport preferit, el taekwondo. Tot i ser diagnosticada de diabetis tipus 1 amb 4 anys, ha après a interpretar les senyals del seu cos per regular-se el sucre i donar el màxim en les competicions i entrenaments.

Un diagnòstic de diabetis suposa molts canvis: conèixer els nivells de sucre, aprendre a punxar-se insulina, saber interpretar les senyals que dona el cos quan el sucre no està equilibrat… A tot això es va haver d’afrontar la calellenca Jéssica Elies poc abans de complir 5 anys. “Em vaig començar a trobar malament, tenia moltes ganes de fer pis, estava bevent molta aigua i em van diagnosticar la diabetis”, recorda la jove. La confusió i el desconeixement inicials la van fer apartar-se del seu hobby, el taekwondo, i va optar per una activitat més tranquil·la com el ballet. Però a la Jéssica la dansa no li omplia tant com el taekwondo.

Poc a poc, ella i la seva família van anar adquirint experiència amb la diabetis i va tornar a entrenar el seu esport preferit, primer de forma més relaxada i, en veure que no hi havia problema, a ple rendiment. “Ha estat una superació des de petita”, considera la Jéssica, “però ara ho porto tot bé”.

Porta un sensor al braç pel qual es passa un dispositiu o el mòbil mitjançant una aplicació per conèixer el nivell de sucre en sang. Si li cal, s’injecta la insulina. “M’he de posar dues insulines diferents, una que fa efecte a les 24 hores i l’altre que és per cobrir els menjars”, explica.

A l’hora de practicar taekwondo, ha de ser molt conscient de què li diu el seu cos. “Quan estic alta de sucre no m’ho noto, però quan estic baixa sí, perquè em començo a marejar. És una sensació com de cansament. M’ha passat poques vegades. A les competicions m’he notat més quan estic alta pels nervis, a la cara se’m nota i el meu pare em diu que em miri el sucre”, comenta la Jéssica.

Entrenaments constants per arribar al màxim rendiment

La Jéssica entrena a Calella i a Palafolls fa d’ajudant del seu entrenador, Álex Herranz, amb els més petits, ja que el gimnàs, TKD Avellaneda, té seu als dos municipis. “Entreno tots els dies perquè vull tornar a estar amb la selecció. Vaig estar-hi abans del confinament i just el cap de setmana abans hi havia el Campionat d’Espanya que anava amb la selecció. Ara estic tornant a remuntar”, afirma la jove.

Durant el confinament ha hagut de superar també una lesió, una sobrecàrrega a les cuixes que li repercuteix en els tendons: “vaig estar una mica desmotivada perquè estic lesionada dels genolls i el no poder donar el màxim no em sentia bé. Però vaig estar anant al fisio i ara estic més motivada”. Tot i així, mai s’ha plantejat relaxar el ritme d’entrenaments perquè té molt clar que “jo vull estar a tope sempre, donar el màxim”.

La Jéssica entrena pràcticament a diari

Als seus 16 anys té un palmarès envejable. Al 2018 va quedar tercera a un campionat d’Europa per clubs, també ha participat a campionats estatals i catalans, aconseguint la medalla d’or fins a cinc vegades. Ara està fent proves amb la selecció catalana a diferents Centres d’Alt Rendiment de l’Estat, com el de Múrcia o el de Sant Cugat. Elies explica orgullosa que el seleccionador li ha dit que li agrada molt com entrena, però que tenen altres noies per la seva categoria de 52 quilos i que si baixa tres quilos de pes té una plaça assegurada.

“M’encantaria arribar als Jocs Olímpics, seria el meu somni”, els ulls de la Jéssica s’il·luminen, però reconeix que “em frena el tema dels genolls. Abans he d’avançar per Espanya i els europeus”, detalla. L’afició al taekwondo la comparteix amb el seu pare, que va començar a entrenar al mateix temps que ella i ha arribat a competir, però una lesió al colze el va fer apartar-se dels tornejos.

A curt termini té un objectiu molt concret: “el meu estil d’entrenar ha canviat radicalment, una passada. Ara és més agressiu i anar a per tots. Vull aconseguir competir amb la mateixa agressivitat amb la que entreno”. També té la vista posada en una competició a Saragossa el cap de setmana que ve, un campionat espanyol per clubs en el que també competirà i un campionat de Catalunya de categoria sènior, superior a la seva, tot i que també té clar que s’hi presentarà. “M’agrada arriscar”, diu rient, admetent que també aprèn molt dels errors.