El passaport covid

Tots recordem més o menys com van ser les festes de Nadal de l’any passat quan estàvem molt limitats per reunir-nos amb família i amics. Locals tancats i poca cosa a celebrar. I tinc constància que la majoria ho vam fer bé respectant les normes i deixant de fer tot allò que fèiem en aquestes dates.

Aquest any, ja tenim més llibertat per moure’ns i menjar l’escudella i canelons amb qui toqui, ja ens podem tornar a discutir a taula de nou, allò que tant ens agrada fer a tots el dia de Nadal o la vigília, Sant Esteve o Cap d’Any, o tirar-nos el raïm pel cap!  Aquest any ho podem celebrar!

Només ens han imposat una condició a tots aquells que anem sovint al bar o restaurant amb els amics a fer unes copes o un bon àpat, per Nadal o Santa Llúcia, o cada divendres: el Passaport Covid.

D’un dia per l’altre es va mobilitzar tot Catalunya en cerca i captura del document requerit, es va col·lapsar l’aplicació per obtenir-lo, vam posar el CAP amb una cua pitjor que la de les rebaixes del «Corte Inglés» i d’allà no se’n sortia ni Crist!

Sort que davant tal caos van ajornar el termini, era un tema delicat. Bars i restaurants podien haver de tancar per força i aquesta vegada de veritat per manca de parròquia. Hem de reconèixer que en prou feines han aixecat cap i ara els demanen fer de policies demanant passaports que, per adobar, haurien de comprovar amb el DNI corresponent amb tota la paciència que es pot tenir, perquè els ben asseguro n’he vist de tots colors.

Per començar, els més joves de cada família fent cua a la maleïda aplicació per descarregar els documents dels avis i tiets que no s’aclareixen amb la informàtica, després imprimir-los per si de cas no saben on paren en aquell mòbil que no dominen i fent-ne còpies per si de cas, vaja, una feinada per la que tots hem passat. Piles de passaports guardats en arxius, whatsapps, folis i ves a saber què més!

Recordo que la primera vegada que me’l van demanar ja anava per la segona ronda, no sé què hauria passat si no l’hagués portat, potser em feien escopir la cervesa o haurien trucat als mossos. La parella que es van asseure al meu costat se l’havien deixat a casa i tampoc va passar res, deien que no estaven acostumats a sortir a prendre alguna cosa amb paperots a sobre!

Ah! I si porten un mòbil que cal el reconeixement facial t’has de treure la mascareta i també et criden l’atenció, cosa que li ha passat avui a la meva mare, que entre el telèfon, el morrió, el passaport i la crossa que porta no s’ha matat de miracle!

Malgrat tot aquest enrenou, no oblidem estem en plena campanya nadalenca i cal que la gent surti al carrer a comprar com bojos torrons, canelons, neules i bombons! Regals pel dia de Reis i i sal de fruites pels empatxaments!

Això per aquells que els quedin calers per gastar que pocs en deuen quedar!

Recordin portar la VISA en una mà, el passaport a l’altra i salut hi hagi!

Bon Nadal i Feliç Any Nou a tothom.