• Arran de la querella interposada per la Fiscalia contra l’alcaldessa, dues extreballadores de l'Ajuntament i un empresari, s’ha parlat dels tres delictes dels quals se’ls acusa: prevaricació, malversació i falsedat documental. Però, a quines penes s’enfronten en el cas que una sentència els declarés culpables?

Aquesta setmana s’ha conegut la querella que ha presentat la Fiscalia contra l’alcaldessa, Montserrat Candini, dues extreballadores externes de l’àrea de comunicació de l’Ajuntament i un empresari que va dissenyar i auditar la campanya de promoció turística “és Calella” a través de dues empreses diferents però de les quals ell n’era l’administrador. La Fiscalia veu indicis de tres delictes diferents: prevaricació, malversació i falsedat documental mercantil, motiu pel qual ha presentat la querella davant el Jutjat d’Instrucció número 4 d’Arenys de Mar. Pel moment, les quatre persones no estan investigades, però ho poden estar en un futur si el jutge així ho determinés.

No tots quatre estan acusats dels tres delictes, però dos d’ells sí que van molt lligats. La querella apunta que l’alcaldessa hauria comès prevaricació en assignar l’auditoria de la campanya turística a l’empresari -el qual també la va dissenyar a través d’una altra societat- per tal de compensar unes hores extra que l’Ajuntament devia a les dues treballadores i que hauria abonat l’administrador de les dues empreses. Per haver acceptat la proposta de l’auditoria, l’empresari s’enfrontaria a una multa si el jutge el declarés culpable.

La Fiscalia també acusa Candini de malversació de fons públics per haver manat el pagament de l’import de la auditoria, el qual el Ministeri Públic entén que realitza com a compensació.

Tot i estar molt relacionats els delictes de prevaricació i malversació, les penes que poden comportar són diferents. Segons el Codi Penal, la malversació pot arribar a implicar presó, de dos a sis anys. També la inhabilitació per exercir un càrrec públic i la impossibilitat de poder-se presentar a les eleccions per un termini de 6 a 10 anys. Si la malversació no arribés als 4 mil euros, el càstig seria menor. La factura de les campanyes és d’uns 15 mil euros cadascuna; la investigació del jutge i el mateix judici haurà de determinar quin import s’hauria malversat.

La llei també diu que si la persona culpable d’aquest delicte torna els diners o col·labora activament amb les autoritats o els agents per obtenir proves que identifiquin altres responsables o esclareixin els fets, el jutge podrà imposar una pena inferior.

La prevaricació, en canvi, no comporta presó, però si inhabilitació per tornar a assumir un càrrec públic o presentar-se en un procés electoral per un temps d’entre 9 i 15 anys.

L’altre delicte que exposa la querella és el de falsedat de document mercantil, que és el que, segons la Fiscalia, haurien comès les dues extreballadores presentant factures falses a l’empresari malgrat “mai havien realitzat serveis” per ell. Aquestes factures correspondrien a hores extra que havien fet a l’Ajuntament per valor d’uns 6 mil euros. En aquest cas, les penes a les quals s’enfronten, si es demostren els fets, són entre 3 i 6 anys de presó, una multa de 6 a 24 mesos i inhabilitació per un termini de 2 a 6 anys.

La Fiscalia ha traslladat la querella amb la seva investigació al Jutjat d’Instrucció número 4 d’Arenys de Mar, que l’ha admès a tràmit. Ho fa al jutjat d’Arenys de Mar perquè Calella està sota la seva jurisdicció i la Fiscalia entén que els presumptes delictes s’haurien produït en el si de l’Ajuntament. Però es tracta d’un procediment llarg que tot just ha superat la primera fase, la investigació del Ministeri Públic. És en aquest punt en què s’ha filtrat a la premsa, malgrat l’Ajuntament assegura no tenir coneixement més enllà del que diuen els mitjans de comunicació. Això es deu a que la notificació arriba directament als querellats un cop el jutge inicia els tràmits.

Ara li toca al Jutjat d’Instrucció continuar la investigació i citar a declarar als afectats. A partir d’aquí, el jutge pot prendre la decisió de sobreseure el cas, és a dir, aturar-lo i donar-lo per tancat, o en el cas que hi vegi indicis de delicte igual que la Fiscalia, imputar a un o més dels querellats. La fase d’instrucció té un termini de 12 mesos, però el jutge pot dictar pròrrogues. El jutge instructor dictarà una conclusió del sumari i traslladarà la causa a un altre jutjat per tal de començar pròpiament el judici.

Encadenament de contractes

La querella de la Fiscalia també posa de relleu un presumpte frau per l’encadenament de contractes de les dues extreballadores de l’Ajuntament per la prestació de serveis de comunicació, “infringint així la normativa administradora reguladora de la contractació menor cobrint necessitats permanents del consistori mitjançant una fragmentació de contractes“. És a dir, feien factures com si fossin autònomes malgrat dedicar-se a l’Ajuntament com si formessin part de la plantilla.

D’aquesta manera, les treballadores havien de donar-se d’alta com a autònomes pagant la seva quota i l’Ajuntament no havia de pagar la seva Seguretat Social. Això suposa un frau laboral per la Inspecció de Treball, amb sancions que poden anar des dels 3 mil fins als 10 mil euros. També pot ser un delicte penal si l’import de les quotes impagades a la Seguretat Social dels últims quatre anys sumen més de 50 mil euros.