Ser diabètica l’ha portat a estudiar a profunditat la malaltia
Una alumna del Bisbe Sivilla col·labora en la investigació de la diabetis pel seu TDR
Ha participat en un experiment amb un pàncrees de ratolí, l'òrgan afectat en les persones diabètiques
Van modificar el pàncrees del ratolí perquè tingués fluorescència
Gina Juhé, estudiant de segon de Batxillerat de l’Institut Bisbe Sivilla, ha fet una incursió al laboratori per col·laborar en la investigació de la diabetis fent un petit pas per trobar-ne la cura. De fet, ella és diabètica, pel que va decidir enfocar el seu treball de recerca (TDR) a descobrir més sobre la malaltia.
Per fer-ho, va participar en un experiment amb l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) que consistia en “digerir el pàncrees d’un ratolí, que és l’òrgan afectat pels diabètics. Li vam trencar les estructures per poder aconseguir les cèl·lules més petites, el vam tallar per cèl·lules i les vam separar en funció de la seva mida. Després les vam posar en un cultiu perquè creixessin i van fer organoides, que és com un pas previ a la insulina”. La insulina és una hormona que permet utilitzar la glucosa, un tipus de sucre, per obtenir energia. En el cas dels diabètics, el seu cos no produeix la insulina necessària ni la utilitza correctament. També van modificar genèticament el pàncrees del ratolí perquè tingués fluorescència.
El resultat que van extreure és que “les cèl·lules que eren més grans podien crear organoides més grans. Però la conclusió és que el món de la diabetis encara s’ha d’investigar molt. Em vaig adonar que per trobar la cura d’una malaltia s’han de fer molts passos, molt petits, i tot i que sembla que és una tonteria que les cèl·lules més grans crearan organoides més grans, no és tot tan obvi i s’ha d’investigar molt”. Es tracta d’un petit pas, però tots són importants per aconseguir trobar la cura d’una malaltia que, a dia d’avui, es pot tractar però no té una cura definitiva.
La Gina, de 17 anys, té clar que es decantarà per l’àmbit científic, però encara no sap si optarà per estudiar Medicina o Biomedicina. És per això que “l’any passat vaig anar a la UB el dia de la dona i la ciència perquè feien xerrades amb ponents i convidaven a noies que volguessin ser científiques. Una de les ponents era la Meritxell Rovira, que és l’encarregada d’aquest grup d’investigació, l’Idibell”. Inspirada per la científica, va saber que “estava investigant aquest tema i vaig contactar amb ella, li vaig explicar que era diabètica i que havia de fer el TDR. Li vaig preguntar si podia anar al seu laboratori a veure què feien i em va dir que si”. L’equip que lidera Rovira és el primer que fa aquest experiment amb el pàncrees d’un ratolí.
Meritxell Rovira, líder de l’equip d’investigació, al laboratori
Juhé considera que “cada vegada hi ha més dones científiques, però jo crec que no estan tan reconegudes. No hi ha tants referents. La Meritxell és una dona que ha estudiat als Estats Units, és puntera. Totes les dones que estaven fent les xerrades [del dia de la dona i la ciència] són capdavanteres en el seu àmbit. Però realment no en tenim constància”. Juhé té l’esperança que, d’aquí uns anys, també podrà liderar els seus propis experiments al laboratori.
