Montnegre – Monestir de Roca-Rossa

A la serralada del Montnegre, en una zona boscosa passat Hortsavinyà i caminant cap a Tordera, hi trobàvem, l’any 72, les quatre parets i l’absis de la llavors mig enrunada església del Monestir de Roca-Rossa…

Malgrat haver sofert la degradació pròpia de l’abandonament i l’espoli, l’església es conservà dempeus gràcies a la qualitat de la seva construcció… El monestir fou fundat a la primera meitat del segle XII… La primera notícia documental es pot datar a l’any 1145, quan Guerau III de Cabrera cedí el lloc per edificar-hi una església dedicada a Santa Maria… La situació era dins el terme de la parròquia de Santa Eulàlia (Sant Llop) d’Hortsavinyà i sota la jurisdicció del Castell de Montpalau… La comunitat Agustiniana resident a Roca-Rossa mai no va ser res més que un modest priorat… A finals del segle XVI, Roca-Rossa passa a formar part de la diòcesi de Solsona… El 1630 mor el seu darrer prior i, quaranta anys més tard, ja no hi quedava cap sacerdot, convertint-se en un magatzem…

L’església es va mantenir sencera fins el segle XX, quan va començar l’espoliació i degradació definitiva…

Aquestes dades me les han “xivat” els petits follets que treballen a Internet i que ho saben tot… Recordo també que vaig esmentar aquest monestir a l’escriure el guió del curtmetratge “Roger de can Bou, Baró de Calella” (2015), ambientat als segles XV i XVI, incloent en el diàleg de l’Elisenda amb en Roger, la referència on diu que la seva família estaria molt satisfeta si celebressin el casament al Monestir de Roca-Rossa, fent així memòria de la visita que hi vaig fer l’any 1972… Les fotografies que podeu veure pertanyen a les restes del Monestir i són d’aquell mateix any…

Colo, divendres 28-Agost-2020